Entre cometes

Oficialment són quinze dies, però en campanya s'hi està permanentment. I des dels mitjans, en comptes de centrar-nos més en la gent i els seus problemes, no hi ajudem. Hi contribuïm i la sensació es converteix en realitat perquè fem d'altaveus com si no hi hagués altres qüestions que les que plantegen els partits polítics. Em diran que ja es fa, que no tot és política als mitjans. D'acord, però poc, i la presència de la política abans i després d'algunes eleccions és abassegadora. Els explico això per dos motius. L'un, per l'exercici diari de mirar les portades de les principals capçaleres i t'adones que de periodisme lliure i independent n'hi ha ben poc. Un fet que té a veure amb la crisi que també viu el nostre ram, que treballa amb una matèria primera tan sensible i tan atractiva com la informació. L'altre, perquè llegeixo l'últim llibre d'Umberto Eco, Número Zero, i estic d'acord amb la definició de Roberto Saviano que diu que és el manual de comunicació del nostre temps. Què passa quan el periodisme es plega davant dels interessos d'un ric propietari disposat a la manipulació de la informació i l'opinió per aconseguir les més altes instàncies del poder polític i crear un totalitarisme modern amb falsos vels democràtics? Mirin només un detall que apunta Eco i que es pot contrastar en alguns mitjans dels que consumim. Un principi fonamental de periodisme democràtic és separar els fets de les opinions. Davant d'uns fets es generen unes opinions en què no hi cap el parer del diari/propietari. La gràcia rau a posar entre cometes primer una opinió banal i després una altra opinió més raonada que s'assembla a la que sosté el periodista que treballa per aquell diari. Així el lector té la sensació que l'informen de dos punts de vista, que és plural i objectiu, quan en realitat se'l condueix a acceptar una opinió com la més convincent, que resulta que és la interessada. Se'n diu manipular, s'ha fet sempre encara que sigui entre cometes.