Perill! Allau d'espectadors!

En llegir aquesta crònica, potser hi haurà una esgarrifança de por només de pensar-hi. D'un temps ençà, s'han produït atacs en llocs fins ara considerats inviolables, sense cap mena d'interès bèl·lic, polític o estratègic. Els fets proclamen que els autors sols cerquen atenció mediàtica. És una manera inhumana, criminal, de ments malaltisses, desviades per doctrines religioses extremistes i absolutistes, aliments habituals del fanatisme, de fer-se sentir i fer parlar. El món civilitzat resta preocupat i s'estan prenent infinitat de mesures protectores per part dels governs, per frenar aquesta cruenta epidèmia que castiga innocents.

Potser no hauria de dir res més i acabar el crit d'atenció sense més ni més. Però dissabte vaig assistir a la inauguració de l'exposició de flors de Girona, Temps de Flors. Ja minuts abans de l'acte hi havia, al peu de les escales de la catedral, una gran acumulació de persones. Augmentà i en acabar l'acte, per la Força i Sobreportes, una allau de persones —la major part no saben on van— inundà els pocs o nuls espais per posar els peus. Llamp del cel si ara... no ho dic! No hi ha manera humana de fer entendre als hotels, agències de viatges i transport turístic que els dos caps de setmana són aberrants per als visitants, que perden tot el dia a les cues mirant clatells, emportant-se una idea errònia de l'exposició. La difícil solució s'agreuja: el carrer de la Força és el lloc pitjor. Proposo: 1) Limitacions intermitents de pas. 2) De la Força i confrontants, desautoritzar tot el que no siguin autèntics patis: distreuen i no aporten res. 3) Cada hora canviar el sentit de la circulació. Per provar...