Evocant temps passats

La tarda de dimecres vaig participar en la gravació d'un programa de ràdio, dirigit pel veterà periodista radiofònic Joan Albert Argerich. L'estudi on es va enregistrar l'espai en qüestió era el bar L'Arc, a la plaça de la Catedral de Girona, que l'amic Argerich havia triat perquè el local, obert per Lluís Bonaventura a mitjans del segle passat, va ser, durant els ominosos anys del franquisme, una espurna de llibertat, i també de creativitat, sobretot de les 10 del vespre endavant. Sí, de nit L'Arc era, en aquella Girona levítica, grisa, fosca i anodina, el punt de reunió de quatre eixelebrats que, sense arreglar res ni trencar cap norma establerta, creàvem situacions molt poc ortodoxes per al context polític i social de l'època. Només que, al capdavall, tot quedava dins del local. Això no obstant, sovint el visitaven policies de la secreta per veure què s'hi feia i escoltar què s'hi deia. I, com que, mentre eren allí prenent alguna cosa, no s'hi feia ni si deia res d'atemptatori contra el règim franquista, se n'havien d'anar amb la cua entre cames, en part pel que acabo d'explicar, en part perquè d'allò que havien vist i sentit no n'havien entès ni borrall.

Tornant al programa de ràdio, l'Argerich no només es va circumscriure a les vivències nocturnes de L'Arc, sinó que va estendre's en temes de la Girona d'aquella època. Per fer-ho, va poder comptar amb la presència, entre d'altres, del polític i col·laborador d'aquest diari Esteve Vilanova, el marxant de vell del carrer de la Força Joan Cortés i qui ha escrit això que esteu llegint. De l'històric carrer gironí es va recordar el Centre Cultural, l'institut que hi havia on ara hi ha el Museu d'Història de la Ciutat, la impremta Franquet, els estudis de Ràdio Girona, la Caixa de Reclutes i, perdoneu l'aparent fatxenderia, l'escala on havia viscut el pintor i comediògraf Modest Urgell, de malnom Katúfol, fet que ara mateix consta en una placa al costat de la porta d'entrada, que correspon al número 16 d'aital carrer, i en el segon pis de la qual un servidor de vostès també va viure durant força anys. El cas és que l'evocació d'aquella Girona i del bar d'en Lluís de l'Arc va quedar gravat en algun dels aparells que l'Argerich manipulava mentre xerràvem, i puc avançar que el resultat de la feina serà emès per Ràdio 4 el matí de demà diumenge. Espero que els nostàlgics s'ho passin d'allò més bé, perquè conté moltes més coses que les que aquí s'han escrit.