De set en set
Netejant
Sense ambigüitats o amb subtileses controlades, la política del Partit Popular s'entesta a convertir la immigració en caldo de cultiu del vot desconcertat de les grans àrees metropolitanes. Amb perversitat valora el bon resultat que li donà, al 2011, elevar la xenofòbia a virtut, quan li va permetre fer-se amb el govern de la tercera ciutat catalana en nombre d'habitants i ara intenta escampar la fórmula a altres poblacions, convertint el limpiando en lema de campanya.
Talment, els populars no amaguen les cartes i escoren les formes cap als missatges de l'extrema dreta més barroera, aquella que s'autocomplaeix en l'exclusivisme de la gente guapa i carrega els neulers a les classes més necessitades, al nouvingut desconegut i al ciutadà que ha anat a menys. Diuen que netegen el poble i afegeixen el “tu ja m'entens”, que conté tota una declaració d'intencions. I volen ensibornar al votant que, perdut entre les pròpies mancances, es troba confús davant un munt de paperetes que no li asseguren gaire res.
Segur, les noies i nois del Partit Popular són guapos i van ben vestits, fan olor de colònia i parlen amb educació, i fins alguns llueixen un català perfecte. No senten la suor d'haver d'arribat a final de mes ni compartir l'ensurt permanent d'un atur que estreny tantes famílies. Als barris populars metropolitans, als quals es viu el desnonament gairebé diari i on costa arribar a final de mes, la gent és solidària i sap el valor de cada cosa, tot i que la desesperació a vegades fa perdre l'amplitud de mires.
A la cavernícola manifestació d'un missatge exclusivista, convé contestar amb contundència que les ciutats es netegen amb l'esforç, amb la solidaritat i amb les ganes de construir una comunitat oberta i participativa. El repte d'aquestes eleccions municipals és deixar fora totes les expressions xenòfobes que es presenten i aconseguir governs municipals que ajudin a avançar en la creació de la societat del futur. Cal netejar l'entorn dels que apunten la divisió i la confrontació com a forma de relació ciutadana.