Un pas insòlit
La decisió del govern i el Parlament de Dinamarca de debatre sobre la situació a Catalunya és un fet insòlit. Aquest dimarts vinent el Folketing, el Parlament unicameral de Dinamarca, votarà una resolució en què, si no canvia res, vuit dels nou partits presents a la cambra afirmaran que “el parlament danès pren nota de l'explicació del govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol, a Madrid”.
La resolució és un gir copernicà en el tracte que Catalunya rep a l'exterior. El govern i el Parlament danès no invoquen el conegut –i cert– argument de l'afer intern sinó que es posicionen sense embuts perquè “la qüestió de la independència de Catalunya” siga tractada en el marc d'un diàleg pacífic i democràtic entre els governs de Catalunya i Espanya. La resolució, així, equipara els dos governs com a actors del mateix procés, sense subordinació de l'un a l'altre, i reclama diàleg i democràcia; durant el debat, el govern danès va posar molt d'èmfasi en la prohibició del referèndum del 9-N per part de l'Estat espanyol, prohibició inconcebible en qualsevol estat europeu.
La decisió danesa, a més, eleva el grau de comprensió cap al procés català i contradiu la teoria espanyola segons la qual els 27 socis de la Unió Europea es posicionarien automàticament a favor seu. De fet, ja hi ha tres estats que han enviat senyals constatables de comprensió cap a Catalunya. Primer van ser les declaracions dels dos primers ministres de Lituània i Letònia, Butkevicius i Dombrovskis reconeixent el dret de Catalunya a la independència. Espanya els va pressionar, i si bé Butkevicius es va retractar, Dombrovskis s'hi va mantenir ferm. Amb Dinamarca, ja són tres els estats que s'han manifestat comprensius amb el procés català, però en aquest cas és un estat del bloc occidental i, sobretot, és una decisió del Parlament, i no només una declaració política. Evidentment, Espanya ha intentat treure ferro a la declaració però ho ha fet de manera molt prudent. Enfrontar-se al Parlament danès no és el mateix que atacar una declaració política d'un primer ministre bàltic. I això és un element especialment a tenir en compte.
