El contrast

El foraster que arriba a Girona per la carretera Barcelona atret per la propaganda de Temps de Flors queda perplex en veure com se li ha preparat l'entrada: aquell conjunt de parets mig enrunades, naus abandonades, pengim-penjam d'antics rètols, un drap destrossat on s'hi pot llegir Hierros Puig (no els fa vergonya...!?), la multiplicitat de repintades, finestres esbatanades, interiors destruïts, instal·lacions arrencades, patis plens de misèria, de brutícia, de merda... fa pensar que es tracta d'una performance. Una provocació, perquè després, en contacte amb la bellesa dels paraments de flors que podrà visitar, experimenti un xoc emocional. Algú pot pensar que són els creadors d'El Bòlit els que han preparat un esdeveniment de contrast, que emocioni –Girona m'emociona, recorden?– el visitant. Inaudit. Agosarat! Però, no. No és això, companys, no és això. Aquella vergonya pública de la carretera Barcelona, hi és des de fa molts anys, i s'ha anat degradant fins a l'extrem més ominós, sense que s'hi posés remei. Ara diuen que hi anirà –algun dia– la clínica Girona. Ho aplaudim. Però mentrestant, no és possible evitar-nos la visió d'aquelles desferres? Tapar-ne les vergonyes amb plantes i herbei? Disfressar-ho?

Amb Temps de Flors, hi ha una estranya unanimitat: tothom ho troba bé, tot, sempre. Qualsevol crítica és derrotista. Els hostalers han fet el seu agost. Els floristes, les jardineres, planters i altres professionals de la flor han anivellat els seus números. Les brigades municipals han treballat de valent, i tothom s'ha felicitat mútuament. El bisbe ho ha beneït amb una missa! Girona hi ha guanyat, perquè es netegen els carrers. Algunes presentacions són molt suggestives. Però observem una habitud de recórrer a milers de plantes –comprades– i col·locar-les en forma arrenglerada i correcta. Magnífic! Però el geni de la creativitat personal decau; i també hi sobren algunes horterades. No voldríem ofendre les mans suoses de gent voluntària que hi han esmerçat hores i imaginació, ni els particulars que han obert les seves portes i jardins als visitants. Només faltaria! Però en anys anteriors es “descobrien” nous indrets, l'exposició servia per restaurar espais abandonats, oblidats... i ara sembla que ja ho tenim tot fet.

El que més agraïm d'aquestes dies és la presència de visitants de fora. És impressionant la gent forastera que treu el cap aquí. És meravellós l'espectacle de la seva presència, i la seva diversitat. Cap altre festival pot aconseguir-ho!

Carrers oblidats esdevenen avingudes per les riuades de gent. Una ocasió única de conèixer persones diferents dels nostres veïns.

Constitueixen –per als gironins– el veritable espectacle!