L'encert de l'ANC

Com sempre passa, des de la distància les coses es veuen més fàcils del que són. Des de fora dels partits tothom s'atreveix a jutjar les campanyes electorals. Des de fora dels clubs tothom gosa fer d'entrenador. Des de fora de les entitats tothom dóna lliçons de com s'han d'organitzar. I opinar de tot és legítim, esclar. Però al marge del soroll extern, cada organització ha de fer el que cregui que millor defensa els objectius pels quals va ser fundada.

I això és el que ha fet l'ANC aquest cap de setmana. Escollir com a president la persona que creien que millor podia representar una entitat que s'ha revelat crucial per al procés independentista. Jordi Sànchez representa molt bé l'independentisme serè, sense estridències, la mesura en les formes i la contundència del fons. I de la mateixa manera que em sembla bo que l'ANC hagi incorporat en llocs decisius persones que provenen de Súmate i entorns no tradicionalment independentistes, també valoro que hagi incorporat persones que, com Sànchez, hagin estat properes a entorns polítics més aviat tebis, perquè són els qui ajuden a donar transversalitat política a la causa independentista.

L'ANC tenia aquest cap de setmana un repte gegantí: escollir la persona que fes créixer l'entitat en lloc d'empetitir-la, que pogués liderar els mesos que vindran i, sobretot, fer-ho sense trencadissa perquè no s'hauria entès que una entitat que reclama la unitat del sobiranisme es presentés dividida davant la societat, i el nou president acompleix aquests objectius. Enhorabona al secretariat de l'ANC i a Jordi Sànchez. Ara ve la feina grossa:
encarar cinc mesos claus per guanyar el 27-S. La lluita continua.