LA GALERIA
Quin perill
En el míting central de Ciutadans/Ciudadanos a Girona, dos dels tres ponents –Carlos Carrizosa i Albert Rivera– van fer íntegrament el seu discurs en castellà, i només el candidat a l'Ajuntament de Girona, Jean Castel, ho va fer en català, una situació ben lamentable tenint en compte que els dos primers són diputats al Parlament de Catalunya. Rivera, que quan li convé és un bilingüe consumat, és l'únic que té un discurs articulat i sap com encaterinar el seu públic, i va voler deixar emfatitzar, per si algú en tenia dubtes, que “el darrer poblet d'Espanya que és Girona és tan espanyol com la Castellana”. Bé, les intencions d'aquest partit que escombra a la dreta de Podem/Podemos no generen cap equívoc; després d'una trajectòria que ha costat més d'una dècada que arrelés i ja retirats de la primera línia els Boadella, Carreras, Espada i companyia pseudointel·lectual, han reunit més de tres-centes persones en un acte al centre de Girona, considerat el principal bastió dels partidaris del procés cap a la independència. Aquesta és la situació a què s'ha arribat pel mal cap dels partits tradicionals, que, pels seus propis errors, han acabat dilapidant un graner de votants que havien mantingut fidelitats a prova de bombes des de les primeres eleccions democràtiques. Però els aires de canvi no són precisament esperançadors. El diputat Carrizosa va donar una bona mostra del que es pot esperar de Ciutadans en comparar-se amb els depredadors Gremlins! I només calia donar una ullada al servei de seguretat que controlava la sala, camuflats d'equip de campanya, amb camisa negra i impecablement conjuntats en aquest color, en la línia dels membres de Blackwater, l'empresa militar i de seguretat privada nord-americana que ara es fa dir Academi. Des de fa temps, Ciutadans es juga amb el Partit Popular el carnet d'espanyolitat a Catalunya, amb un programa tan populista com superficial, amb la llengua catalana com a gran damnificada. Competeixen en qui intervé més vegades en castellà al Parlament i es disputen un potencial electorat format per tota la trepa de funcionaris estatals que no han volgut ni voldran mai integrar-se i per un gruix important de l'electorat que no ha entès que el fet que parlem català no és només per afirmar-nos davant la colonització castellana, sinó perquè expressar-nos en la llengua materna ens ve de tan antic com els gens que componen el nostre ADN.