Guanya Catalunya

Escric aquest article a mitjanit de diumenge, quan encara els resultats electorals són provisionals, falta escrutar el vot per correu i algunes xifres podrien canviar, però en general, em sembla que ja es poden treure algunes conclusions amb la prudència que cal quan no es parla de resultats definitius.

La meva principal conclusió és que el procés vers la independència s'enforteix, perquè l'unionisme perd 128.000 vots i l'independentisme en guanya 297.000. Si l'any 2011 la suma de CiU, ERC i CUP va aconseguir 1.098.000 vots, en aquestes eleccions n'ha aconseguit 1.395.000. Si analitzem el nombre de regidors, el percentatge es dispara a xifres històriques. Mai hi havia hagut tants regidors independentistes a Catalunya. Si no vaig equivocada, dels 9.100 i escaig regidors que avui s'elegien, CiU, ERC i CUP n'han aconseguit 6.077, és a dir, més d'un 66%.

Un altre factor interessant a tenir en compte és que l'independentisme ha entrat a l'àrea metropolitana amb una forta pujada d'ERC i amb la irrupció de la CUP. D'altra banda, el PP s'enfonsa a Catalunya, quasi desapareix Plataforma per Catalunya i Ciutadans obté un resultat pitjor del que s'esperava. O sigui que qui s'enfonsa és l'unionisme.

Seguint la tendència del sud d'Europa, els partits i les polítiques tradicionals pateixen la desafecció dels ciutadans i baixen, i les formacions emergents s'imposen amb força. Cal que els partits facin una reflexió aprofundida sobre aquest fet, una reflexió que fa temps que tenen pendent. Però també cal dir que una cosa és presentar-se a unes eleccions amb un programa i una metodologia engrescadora i l'altra, governar. Governar sense majoria i amb la necessitat d'establir pactes i, per tant, de cedir. Penso en Barcelona, on l'alcalde Trias no ho va tenir fàcil amb 14 regidors i Barcelona en Comú en té 11 i un ajuntament molt fragmentat.

Finalment, els missatges del president Mas i d'Ada Colau s'han entrecreuat, però mentre que el president insinuava que no tindria l'Ajuntament de la capital de Catalunya fent costat al procés, Colau ha parlat en clau nacional i ha dit que lluitaria per assolir més i millor democràcia i per una Barcelona i una Catalunya amb més sobirania real. Quan li han preguntat si amb ella perdia força el procés ha dit que al contrari, que ella sempre estarà al costat de qui lluiti per la llibertat. Darrere seu, però, els crits eren “Si se puede”, mentre que els de la seu de CiU eren “Independència”. Dit això, una de les primeres coses que Colau haurà de fer és aclarir què vol dir per ella el dret a decidir. La seva resposta podria fer variar, positivament, els percentatges sobiranistes, que assolirien una clara majoria. Com ha aclarit Marta Rovira, la independència és transversal i va més enllà dels límits de les sigles. I té raó. Hi ha votants d'Unió que no són independentistes i votants de Barcelona en Comú que ho són, els de Procés Constituent, sense anar més lluny.

En conclusió, l'independentisme guanya les eleccions a Catalunya i el procés aguanta. Això sí, si vol augmentar la seva influència i els seus vots ha de ser més social; ha de deixar de banda baralles fora de lloc i ha d'emmirallar-se en la gent que li dóna suport que quan toca surt al carrer unida i sense sigles però amb un somni comú; ha de deixar de parlar només per als convençuts i posar-se a fer feina per convèncer amb propostes i projectes concrets que donin resposta a les preocupacions de la gent, explicant què vol dir a la pràctica lluitar per un nou país; i ha de treballar el flanc internacional fortament influït pels corresponsals dels grans mitjans que se'l miren des de Madrid. La batalla diplomàtica és molt important, però la de comunicació i imatge també.