Mirar-se al mirall

La primera contesa electoral d'aquest 2015 ha passat –encara en queden dues– i, arribat el moment de les valoracions, se senten arguments que haurien de fer pujar els colors a més d'un. Un exemple, el líder dels populars espanyols que, com ja és habitual, fa una lectura dels resultats de diumenge que tenen
poc o res a veure amb el que ha passat, atribuint la pèrdua de més de 2,5 milions de vots a les municipals i de la majoria absoluta a deu comunitats autònomes on governava amb problemes de comunicació amb l'electorat. Res d'autocrítica, res de fer canvis per mirar de reforçar-se de cara a les eleccions de la tardor.

Rajoy, impassible a la gran patacada que s'ha emportat el seu partit, s'aferra a la cadira i no té intenció de moure res, convençut que ell va pel bon camí i que són les urnes les que s'equivoquen. El líder dels populars no només és incapaç de fer una lectura acurada dels resultats del 24-M sinó que no vol sentir les veus crítiques que, dins del seu partit, reclamen un canvi de rumb de la formació. Un canvi que ja es va reclamar un cop rebut un primer avís a les europees. Ha hagut de ser el president de Castella i Lleó, el que ha aguantat millor el cop al territori, el que demani en públic al seu cap que es miri al mirall, que reflexioni sobre si el millor per als populars és que es presenti a la reelecció. Els comicis d'aquest diumenge han enviat un missatge clar al PP: ja no sedueixen com abans, generen rebuig i desconfiança. Els casos de corrupció els llastren, i sembla que no s'acaben, i el reiterat i insistent argument de la recuperació econòmica no és convincent. Per acabar-ho d'adobar, els ha sortit competència. Davant d'això, mirar-se al mirall. Mirar-se als ulls. Això és el que han fet, per ara, Alberto Fabra i José Ramón Bauzá que davant els nefastos resultats del PP al País Valencià i les Illes han anunciat que no optaran a la reelecció com a president del partit. La realitat és la que és, i tard o d'hora s'ha d'acceptar.