Til·la

Si els sobiranistes dediquessin tanta energia a explicar el què com n'aboquen a discutir el com, el procés estaria més clar que l'aigua. Cada acord es qüestiona milers de vegades. I, evidentment, cada cop que s'obren les urnes sorgeix una allau de dubtes. I molts nervis. Diumenge no va ser cap excepció. L'ocasió ideal perquè els crítics a convocar eleccions el 27-S tornessin a la càrrega. Però el compromís d'Artur Mas és massa ferm per fer-se enrere. El mateix president ha deixat clar en una entrevista amb Mònica Terribas que, per part seva, es complirà. Per tant, toca til·la per als esperits nerviosos.

La societat catalana va respondre diumenge a una lògica molt concreta, la dels comicis locals. Amb la foto del 24-M a la mà es pot dir que els partits sobiranistes repeteixen els resultats de les europees i que creixen en relació amb les anteriors municipals. A més, entre unionistes i sobiranistes ha aparegut a l'escenari un nou personatge que s'aixopluga sota sigles com ara Barcelona en Comú i que se sent molt còmode en una certa indefinició –tot i que la seva cap visible, Ada Colau, es va apuntar al sí i sí el 9-N.

Per tant, que tothom estigui tranquil. Falten just quatre mesos per a les eleccions. La credibilitat del president, dels partits, del procés i de la política catalana es fonamenta en el fet que això sigui així. Toquen eleccions i tocarà que cadascú es defineixi, la qual cosa no està malament. Ni les pressions de Madrid, ni el tremolor de cames d'alguns –dels quals fins i tot Duran es desmarca, si més no públicament– no ho haurien de canviar. Si no, que no s'hi haguessin embolicat. Al final, el procés funciona com una bicicleta, un cop les forces sobiranistes han començat a pedalar, no poden deixar de fer-ho perquè, en cas contrari, la castanya serà de campionat. Això sí, pedalar alhora –paraula clau– i en la mateixa direcció. I submergits en til·la.