A Villamayor de Monjardín s'hi arriba des de la carretera que porta d'Estella a Logroño per un desviament a la dreta. Al poble, tot i que ara s'hi fan uns vins boníssims, abans no hi havia gaire res. Hi recordo un esquifit bar que obria els diumenges i el clàxon d'un camió que cada dia, cap a les deu del matí, arribava a la plaça i, amb les portes del darrere obertes, venia pa i llet per a l'esmorzar. Senyores i vailets, entre ells nosaltres, els forasters, ens aplegàvem al voltant per proveir-nos. Cada dos o tres dies la visita la feia un altre vehicle colmado que oferia queviures i llaunes diverses, detergents, carn o peix i altres productes més elaborats. A una nena urbanita com jo que, quan volia diversitat com a màxim només havia d'arribar-se fins al mercat Galvany, aquell sistema d'avituallament, quasi romàntic, m'impressionava.

A Villamayor tothom anava a missa. Allà hi vaig aprendre les respostes formals a la eucaristia. Les dones i nenes, situades al cantó dret, i els homes i els nens, tots a l'esquerra. Només els mascles es quedaven a fer tertúlia sortint de l'ofici.

A Villamayor a l'hivern hi feia olor de fum i per Nadal els infants ens passejàvem pels portals de les cases cantant nadales i reclamant un aguinaldo, que consistia en xoriç, ous, patates que cuinaria la meva tia Maria Gràcia i menjaríem uns i altres en aquella casa enorme que també era la de tots. A Villamayor a l'estiu s'anava a collir móres i es menjaven per berenar, en plats fondos, ensucrades i macerades amb una mica de vi dolç.

A Villamayor de Monjardín s'arribava al cementiri per un carrer estret que partia el poble. En un costat del camposanto (encara m'impressiona la paraula) una fossa comuna feia de reclam i, tot i la basarda i la por que feien els ossos dels morts, en robàvem fent-nos els valents i agosarats.

A Villamayor de Monjardín els capgrossos es convertien en granotes davant nostre, es provava l'alcohol (el zurracapote) abans que fos permès i tot i que no hi havia pressa tot passava molt aviat.

Hi tornaré, si tot va bé, la setmana vinent. M'agradarà ensenyar un bocí d'aquesta magdalena de Proust a l'home que estimo.