el defensor del lector
Les eleccions, un èxit
Encara hi ha debat per dies. Puc assegurar que només he rebut felicitacions dels nostres lectors sobre el treball intens d'aquesta campanya electoral. I el diari del dia després, excel·lent. No puc estar-me d'explicar amb detall una història ben real, pensant en les primeres eleccions que vàrem cobrir des del nostre
Punt Diari, ben pocs dies després d'haver sortit al carrer. He anat explicant parts d'aquesta historieta, però m'agradaria deixar-ne constància una vegada per totes. Teníem com una obsessió ser un diari comarcal i, per tant, si hi havia unes eleccions municipals el lector tenia el dret de saber què havia passat en tots i cadascun dels municipis de les comarques gironines. Jo diria que vam aconseguir coses que la majoria dels diaris encara no ho fan avui, que els mitjans són immensament superiors als d'aquell mes de març del 1979. La plantilla del diari, amb fotògrafs inclosos, la formàvem unes 25 persones. El personal de taller treballava amb unes IBM, que reproduïen en un paper especial i després no era més que tallar i enganxar. Res d'ordinadors i remeses a través d'internet. Les planxes finals les portava el motorista a la impremta i allí acabaven el procés. El dia de les eleccions teníem les maquetes del diari a punt, amb tots els noms dels municipis que participaven en les eleccions i els noms dels partits o agrupacions que hi concorrien. Cada periodista, fotògrafs inclosos, i tots els corresponsals, que per sort en teníem molts, tenien la llista dels municipis que corresponia a cadascun. A partir de les vuit del vespre tothom es va posar en marxa. Amb el cotxe amunt i avall i en alguns casos alguna persona de fiar que es va comprometre a trametre els resultats un cop s'hagués acabat l'escrutini. No hi havia experiència i tot anava molt lent. Parlant del tema amb el director, Xevi Xirgo, recorda com si fos avui haver fet aquesta tasca. En algun cas en què el periodista arribava tard va haver d'apuntar els resultats que estaven penjats al tauler d'anuncis municipal, ja que els de la mesa ja havien acabat la feina i se n'havien anat a casa. Segona part, cadascú amb els resultats sota el braç va agafar el cotxe i sense adormir-se anaven arribant al diari, on hi havia les maquetes i els corresponents retoladors per apuntar els resultats a les columnes corresponents. Creieu que val la pena que agafeu l'ordinador i busqueu aquell exemplar del diari. Podreu comprovar la lletra de redactors i corresponsals, la d'alguns força llegible mentre que la d'altres hi havia feina a entendre els números. Mentrestant, algun periodista intentava fer algun petit comentari, tot plegat molt breu perquè anàvem totalment fora d'hora per arribar a temps als quioscos. Ho hem de reconèixer, vam sortir tard, molt tard; en alguns llocs més allunyats hi vam arribar a les 12 del migdia. Però s'havia complert l'objectiu més important del diari, la comarcalitat. A Ripoll, a Sant Feliu de Guíxols o a la Jonquera els lectors del Punt Diari van saben què s'havia votat a cada municipi de les comarques gironines. Un èxit que podria haver sortit perfectament al Guinness. Recordo com si fos avui que els periodistes anàvem a dormir a les set o a dos quarts de vuit del matí. Però no us penseu, les coses han canviat radicalment, però per fer un diari com el que va sortir dilluns passat també s'hi ha hagut de pencar. Certament, els resultats arribaven gràcies a internet en el mateix moment que es produïen, però calia tenir el diari ben estructurat per donar-ho tot. En les dues edicions, la gironina i la nacional, el lector d'El Punt Avui ha tingut, i a l'hora de sempre, els resultats de tots els municipis de Catalunya, amb els corresponents comentaris i valoracions. I no solament ho vam poder llegir en paper, sinó que també El Punt Avui Televisió va anar donant els resultats a mesura que s'anaven produint. El treball ha valgut la pena i així els lectors ho han valorat, segons els missatges que rebut o comentaris que m'han fet de viva veu. Si teniu una estona lliure, compareu els dos diaris, el de les
primeres eleccions i el de les últimes. Una feina ben divertida. Bé, ja ho he explicat.
Ja sabeu que a la gent gran ens agrada
explicar històries a la vora del foc. Perdoneu.
Acabo. He rebut un nou correu sobre el tema de Presència. Em sembla que encara hi haurà corda per estona. L'Àngels Pascual m'envia un correu en què diu textualment: “Amb relació als suplements [...] vull afegir-me a les propostes dels lectors que suggereixen que es puguin separar fàcilment del gruix de la revista, tant sigui per guardar-los com per anar-los llegint separadament sense haver de carregar el pes i la incomoditat del conjunt de la revista.” Bé, cal temps per estudiar les diverses possibilitats. Però em consta que sense presses però amb constància s'anirà estudiant. Gràcies als lectors que van enviant suggeriments.