Informe gratuït per al tripartit

Catalunya és un país, comunitat, regió, nació o la suma de quatre províncies que aspira, segons qui sigui l'entrevistat, a ser estat, part d'una federació, autonomia o departament. Presumptament és una democràcia, però hi ha dades confuses respecte a aquesta afirmació. El govern encarrega informes sobre els periodistes no addictes al règim, com també havia fet el principal partit de l'oposició. Els dirigents de l'entitat més representativa en l'àmbit internacional del país, una icona fins i tot per a la Unicef, s'espien entre ells i els mateixos implicats fins i tot ho troben d'allò més normal. El messies de la societat civil, un burgès que per molts havia salvat la cultura catalana de la ruïna, resulta que s'ha embutxacat durant anys milions d'euros per anar-se'n de vacances a les Bahames i engreixar un patrimoni ja incalculable. El partit que s'autoproclama federal no és capaç ni tan sols de tenir autonomia pròpia. La independència podria ser, segons alguns teòrics, la gran salvació per a la cultura i l'economia catalanes. Paradoxalment, aquest projecte està tan disseminat en la societat –el defensen des d'anarquistes utòpics fins a personatges de la dreta més rància–, que és impossible que aquesta amalgama de gent tan diversa es trobi alguna vegada en l'espai i el temps. Fa uns anys es va aprovar una llei comuna –estatut, en diuen– amb la qual la majoria de la gent es troba mínimament còmoda. Amb tot, Espanya, que regula administrativament aquest principat, l'aprova i tot seguit el denuncia a la justícia. Això provoca una esquizofrènia patològica entre els encarregats d'aplicar la llei i obeir la justícia espanyola, que són els mateixos que paguen estudis als seus amics sobre quina és la millor època per anar a caçar bolets si ets conseller. Diagnòstic: incurable.