Opinió

LA GALERIA

És país per a vells i ho ha de ser per a joves

És una ignomínia que els centres que acullen la gent que ha perdut l'autonomia tinguin un preu d'hotel
de luxe

Xavier Trias, alcalde en funcions de Barcelona i que difícilment repetirà, farà 69 anys el mes d'agost vinent. Joan Giraut, que acaba de lligar un pacte amb el PSC per mantenir-se a l'alcaldia de Platja d'Aro, n'acaba de fer 70. Joseph Blatter, de 79 anys, acaba de ser reelegit president de la FIFA enmig de la gran polèmica per la corrupció que envolta l'organisme. Isidre Fainé, president de La Caixa, en té 73. El president de la Fundació Gala Dalí, Ramon Boixadós, va cap als 88, i així podríem continuar l'article amb gent d'edat avançada que ocupa càrrecs importants i en la majoria dels casos amb gran poder de decisió, que podrien exercir altres persones amb les mateixes capacitats i aptituds, potser amb un xic menys d'experiència, però segurament amb més dosis d'empenta i esperit de renovació. No estic escrivint un panegíric contra la mal anomenada tercera edat, ben al contrari. Respecto i aprecio la gent que ha pogut arribar a la vellesa; he tingut la sort de poder conviure amb els meus quatre avis; he conegut persones de les d'abans de la guerra que m'han marcat per la seva dialèctica, pel seu humanisme i pel seu afany de superació malgrat les moltes adversitats viscudes. M'agrada conversar amb la gent gran les hores que faci falta, encara que al final només hagi escoltat, i és una ignomínia que els centres d'atenció que acullen la gent que ha perdut l'autonomia tinguin un preu d'hotel de luxe, gairebé prohibitiu per a moltes economies familiars. També és indecent que una gran part de pensions estiguin al llindar del sou base, quan les perceben persones que han cotitzat tota la vida com a treballadors per compte aliè o com a autònoms, amb mesades que ben just se situen al voltant dels 700 euros. L'administració tampoc disposa de prou centres adequats per tractar les persones amb malalties com l'Alzheimer i el Parkinson i, en canvi, hi ha qui perd temps, esforços i energies per intentar encerclar els xiulets de dissabte passat a un rei que no hem triat. M'agrada la gent gran pel que sap i per tot el que encara ens pot transmetre, però s'ha de deixar de fer de tap. Potser al seu lloc hi posaran algú que la vessarà a les primeres de canvi, però ha de tenir l'opció de poder-se equivocar i aprendre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.