Qui xiula?

La xiulada de dissabte al Camp Nou demostra la “malaltia d'una part de la societat”, segons el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando. Per la defensora del poble –no se sap de quin poble–, Soledad Becerril, s'hi aprecien “trets d'odi, antipatia i irascibilitat”. A parer del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es tracta d'una “incitació a l'odi” que no ha de quedar impune. Els diagnòstics són múltiples. I tots van en la mateixa direcció. No n'hi ha ni un que apunti a l'arrel de la qüestió.

Per exemple, algú ha intentat diagnosticar per què el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao es va haver de jugar a Barcelona quan els dos equips havien demanat disputar-lo al Bernabéu? El Real Madrid hauria acceptat celebrar la final al seu estadi si hagués enfrontat altres equips, diguem-ne, més espanyols? Hi hauria assistit el president Mariano Rajoy –gran amant de l'esport– al costat del rei Felip VI en cas que la final hagués estat, posem per cas, un Real Madrid-Atlético de Madrid? Per què hi havia al camp molts més seguidors bascos que catalans? La comissió estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport posarà en les primeres posicions de la seva llista d'instigadors de la xiulada les senyores Esperanza Aguirre i María Dolores de Cospedal, que s'han dedicat a atiar aquest tema per aconseguir rèdit polític? Tindrà una estona aquesta comissió per felicitar les dues aficions que van conviure pels carrers de la ciutat en un ambient absolutament festiu? No haurà pas servit la xiulada per tapar la victòria del Barça a les portades dels diaris de Madrid? Quina és, en realitat, la societat malalta? Qui demostra odi, antipatia i irascibilitat? Tothom sap les respostes. Com tothom sap les raons de la xiulada. Però, és clar, és més fàcil qualificar un xiulet d'arma de destrucció massiva que acceptar la dura realitat.