Naps i cops
Engrunes
En aquest any electoral ens hem avesat a una emocionalitat a flor de pell
Una vegada més un bon resultat electoral per al sobiranisme es vol fer passar per un mal resultat només perquè a algun partit no li ha anat tan bé com pensava, perquè el vot sobiranista s'ha repartit molt més en aquestes municipals o perquè l'alcaldia de Barcelona ha canviat de mans. Cap d'aquestes circumstàncies és tan estrambòtica com es vol presentar. En aquests temps i en aquest any electoral ens hem avesat a una emocionalitat a flor de pell, que espera un regal de Reis cada tarda en sortir de l'escola. El sobiranisme suma més vots que fa quatre anys, però en necessita més per arribar a algun lloc. Ara bé, el sectarisme quedarà algun dia a una banda? Ara com ara aquest és el principal perill per al procés sobiranista. Res de nou. Va passar fa dos anys en les autonòmiques, ha passat ara en les municipals i tornarà a passar el 27-S. El procés és polièdric, de molts braços i perfils, i això s'expressa a les urnes, agradin més o menys algunes tries. El problema és el mateix que al principi dels temps sobiranistes: algú de la CUP hauria de ser capaç de posar-se d'acord amb un d'Unió, un d'ERC amb un de CDC, un de Procés Constituent amb en Mas... També és veritat que en les eleccions que hi haurà uns anys després del 27-S segurament es repetirà el mantra, i el procés serà encara més polièdric, i s'hauran de posar d'acord CiU –o el que sigui després de Duran i Lleida–, ERC, la CUP i una altra cosa més a l'esquerra de la CUP. El concurs de puritans és una pràctica inevitable al país, que n'ha fet un exercici gimnàstic. No obstant això, podem fer-nos tant els sorpresos com vulguem, mentre alguns ja esperen substituir el regal de Reis per un entrepà de Nocilla: les engrunes encara fan anar de bòlit el país.
A tot el moviment tectònic d'aquests dies, alguns li diuen segona transició. Si el seu nom està lligat a la primera, si us plau, que s'estalviïn el canvi de cromos i de camisa ja coneguts. La cultura política i social no es canvia d'un dia per l'altre i, per contra, el resultadisme –aquí, ara, ja, minut i resultat– també impera en el càlcul polític i ciutadà. No surten pas de galàxies diferents.
