Abaixa el diapasó

“Girona m'enamora”. Hi ha lemes que, d'esbiaixada i sense lupa, poden fer bona fila, però esbudellats amb la rauxa d'un cirurgià torrat alberguen molta misèria. Quan algú que no ha petjat la ciutat de l'Onyar (imaginem que encara queda un innocent al·lèrgic a les flors i a les fires) entoma el lema per primera vegada, l'entén en sentit ampli i mentre esbossa un somriure candi pensa en la ciutat com a organisme viu, monumental, ple d'història i de cultura. Una senyora ciutat poblada de gironins encantadors que l'acoloreixen. Doncs no! Aquest eslògan implora una burxada. Girona enamora, sí, quan és pedra silent, buida d'un parell d'espècies humanoides: els gironuts/gironudes i els girofins/girofines. Alerta! No parlo dels gironins/gironines, de la bona i bella gent que encara queda pel món, gent amable, llisa, riallera i vital. Els gironuts són la tribu d'abanderats de l'orgull (“som la capital”) que collonen sense gràcia i es permeten luxes histriònics per ser més que el veí (“pobres, només han pogut anar sis dies a Bali”). El gironut és reumàtic, tancat, matusser, provincià i resclosit: no fa banyes des que el capellà li ho va prohibir, i s'afarta de garoines perquè li van dir que feia ric (malgrat que després tranuiti perbocant-les mentre esgrima un metrònom que oscil·la entre el cagumtot i l'hòstia santa). Al carrer deambulen colltorçats fitant genolls mentre somnien passats orgiàstics al barri de la Barca. El girofí és el pesat que va marcat (de marca) de cap a peus: sembla l'espantaocells d'un hort de pagès creatiu, però el pallús surt de casa convençut que enlluerna. El girofí té apartament a la platja, a la neu, una masia a la muntanya i un abonament a El Celler de Can Roca. Peterpanegen fins als cinquanta, però es casen amb girofines que als vint anys ja claquen, gesticulen, s'abillen i cavil·len com si tinguessin l'edat del món. Al carrer, tot perfecte, oh decorat sense màcula. El gironut i el girofí viuen d'això, de deixar el veí com un drap brut així que gira cua. Vodevilesc: ens els imaginem tots a Ultramort.