‘¡A sus órdenes!'

Ningú que hagués fet la mili obligatòria va sentir mai les paraules sergent, caporal furrier, armes a l'espatlla o ferms! Com a braç armat de la dictadura, l'exèrcit imposava l'espanyol i reprimia les llibertats. L'exèrcit té avui un paper discret i aparentment apolític, però no m'imagino els soldats i les soldades dient en català “A les vostres ordres” a un superior. Justament les soldades i les oficiales han obert una bretxa en el masclisme més bèstia, que tenia en les casernes un bastió aliè a la justícia i a la democràcia. Que ho preguntin als gais i als soldats que, a parer d'alguns comandaments –i companys–, no eren prou homes. Les dones militars han esquerdat la muralla, les més valentes denuncien abusos i assetjaments fins al punt que Defensa ha admès que les afectades es poden saltar l'obligació d'informar el seu superior si mai l'acusen d'assetjament sexual. Ara estan autoritzades a no seguir el famós conducto reglamentario, que és la cadena jeràrquica, de baix a dalt, que han de seguir els militars per denunciar situacions irregulars. El conducto, però, és un circuit estèril.

Les dones, doncs, tenen ara més marge per denunciar assetjaments en l'hermètic àmbit militar. D'acord. Però, com s'evita l'abús d'autoritat en general? Si la disciplina és norma de tots els exèrcits –sinó, tothom s'escaquejaria per no entrar en combat–, ¿quina empara tenen els subordinats quan un superior dóna ordres arbitràries, quan pren un soldat de cap d'esquila, quan s'extralimita, quan humilia, quan actua sota els efectes de l'alcohol? Les ordenances militars condemnen aquestes conductes, però em pregunto si funcionen. I em pregunto si una tinenta té més facilitat per denunciar el seu capità per assetjament sexual que, per exemple, per falta d'ètica professional o per no tractar la tropa amb respecte. Com es garanteix que a sus órdenes, a les vostres ordres, no sigui mai un acte de submissió?