L'Escala balla

L'aplec de l'Escala, que atreu sardanistes d'arreu des de fa quaranta anys, és una avinentesa per prendre el pols a la dansa catalana en un indret capdavanter a l'Alt Empordà en matèria de músics i balladors. La vila, fundada en el segle XVII com a barri de pescadors de Sant Martí d'Empúries, honora tostemps els seus dos grans mestres en la música de cobla. Un d'ells, Josep Vicens, Avi Xaxu, un clàssic de la tradició popularista, fidel al llegat de Pep Ventura, va néixer a l'Escala el 1870 i hi va morir el 1956. El seu record és ben viu. L'agrupació sardanista de la població porta el seu sobrenom. L'altre compositor, Lluís Albert, nascut a Barcelona el 1923, i format en els depurats preceptes instrumentals de Joaquim Serra, és escalenc de família –nebot i fillol de Caterina Albert, Víctor Català– i escalenc de vocació. Assegut prop nostre durant la ballada matinal de l'aplec, va rebre l'homenatge públic d'organitzadors i assistents a l'audició. La tarda abans, en el cor del port vell, a les envistes de la roca del Cargol, el grup La Farandola havia renovat el compromís del jovent amb els valors de les danses pròpies que Lluís Albert recuperà en fundar l'Esbart Escalenc el 1948. Eren temps heroics en la defensa dels signes d'identitat que la guerra havia esclafat i que el franquisme perseguia. També són heroics els d'ara, i no sempre per culpa d'envestides polítiques. És paradoxal que l'embranzida independentista coincideixi amb una creixent substitució esnob de la sardana per folklores forans, com ara el country o el swing, a les places barcelonines. Cal admirar, doncs, l'empenta de joves promotors escalencs de la cultura popular genuïna, com ara Jordi Gallegos i Sagrari Martorell, i també la qualitat de La Principal de l'Escala. Com que els temps són crítics, reflectien una emoció esperançada els rostres de Lluís Albert i bona part del públic de la trobada sardanista infantil de l'aplec. Era encoratjador l'entusiasme de les rotllanes de jovenalla que feia punts lliures airosos i imaginatius, basats en el domini dels cànons estilístics empordanès i selvatà.