Iniciativa social, entre l'administració i el capital

L'administració disposa de la capacitat normativa i dels recursos que suposen els impostos per desenvolupar les seves funcions de la manera que considera convenient. El capital disposa del poder que dóna la riquesa, de la seva capacitat d'influència sobre el regulador, de la força que dóna la dimensió. Enmig, sense altra força que la gent compromesa i la seva capacitat de treball i reivindicació, la iniciativa social, les associacions i fundacions, grups culturals i esportius, la solidaritat, l'art. És cert que també hi ha l'empresa productiva, la que no només respon als criteris del capital, la que genera treball i riquesa, la que a més acostuma a ajudar, des de la responsabilitat social de les propietats i direccions, a fer possible les iniciatives socials. És bàsic per a una societat la promoció i el respecte pels projectes de la societat civil. Normalment són iniciatives de les classes mitjanes, fins i tot dels més febles, pensant sempre en l'interès i el bé comú. Pal·lien carències de manera eficient, enriquidora per a qui s'hi implica i per a qui és ajudat o se suma a un projecte o activitat. Vertebren les persones, fent-les solidàries i enriquint-les com a tals.

Fent un repàs a diferents nivells veiem projectes que es van perdent i empobrint, alguns dels quals, com les classes mitjanes, a causa d'aquesta darrera crisi econòmica. Les conseqüències de la seva desaparició les anirem identificant i patint amb els anys. Un primer exemple podrien ser les caixes d'estalvi. Pensem en les obres socials però també com a entitats d'estalvi i financeres, en la seva proximitat a les famílies, a les comarques i poblacions on van néixer. La seva confrontació amb la banca i el paper que van cedir a la política les ha fet desaparèixer. Que intel·ligent el poble alemany, que les ha preservat! Quina pèrdua per a la nostra societat civil!

Gosem posar la nostra mirada en la sanitat privada, molta promoguda en origen per entitats sense afany de lucre, fundades per metges reconeguts, alguna de la qual presta bona part dels seus serveis com a proveïdora de la sanitat pública. Cal estar alerta perquè es respecti la seva naturalesa sense un excés d'influència política. Si ens fixem en els hospitals privats de les grans ciutats, avui, la gran majoria estan vinculats a grups inversors participats per fons d'inversió, al servei de l'inversor anònim. Atendran les persones, però les direccions pensaran en aquestes? I si ens fixem en les mútues patronals, la intervenció de l'administració és tal que pràcticament són institucions parapúbliques.

Un altre exemple vàlid poden ser les festes majors. Fa anys eren la iniciativa de veïns i formes senzilles i espontànies d'associacionisme. Avui, fonamentalment, són una oferta d'espectacles, un servei que presta l'ajuntament a la ciutadania. Potser s'ha guanyat en seguretat i organització però s'ha perdut en participació, compromís social, consciència de coresponsabilitat... En aquest cas ha estat l'administració qui ha pres el protagonisme a la societat civil. La societat i els dirigents que no tenen consciència de la importància de respectar i promoure la iniciativa social s'empobreixen com a persones i com a col·lectiu.