Grècia i Europa: un acord necessari
Fa setmanes que Grècia i les institucions europees tenen complicades negociacions per veure si el govern grec pot fer front als seus pagaments. Les negociacions se centren en dues qüestions. La primera és desbloquejar el darrer tram del segon programa d'ajut financer (l'anomenat rescat) que es va concedir a Grècia a la tardor del 2011, 7,2 milers de milions d'euros; i la segona, la constitució d'un tercer programa d'ajut financer (rescat) que s'estengui cap al futur durant un parell anys, per al qual serien necessaris entre 30.000 i 40.000 milions d'euros. Entre juny i juliol el govern grec ha de tornar 2,1 milers de milions a l'FMI i, a l'agost, 6,7 milers de milions al BCE, a més d'altres obligacions de pagament externes i internes, per valor de 3,2 milers de milions. Per tant, el darrer tram del segon rescat queda curt i Grècia necessitarà disposar, en els propers mesos, també d'alguna quantitat que ja provingui d'un tercer rescat que encara no s'ha acordat. I això, està fent les coses més difícils. Cal un acord abans de final d'aquest mes de juny perquè no es produeixin impagaments per part del govern grec. Si es produïssin, els bancs grecs deixarien de rebre liquiditat del BCE, i això obligaria a tancar les entitats financeres i prohibir els moviments de capital durant unes quantes setmanes, en un clima de por entre els ciutadans i d'intents de retirades de dipòsits. Un corralito grec i un agreujament de la crisi. En aquest moment, la possibilitat de contagi cap a d'altres economies del sud d'Europa és molt menor que fa dos o tres anys però, igualment, és una situació que cal evitar, sobretot tenint en compte la importància del sector turístic a Grècia, i que durant els mesos d'estiu fa la part més important del seu negoci.
Malgrat que a les dues parts els interessa evitar aquest escenari, l'acord s'ha resistit molt. Aquest ha de tenir en compte no només les necessitats urgents que tindrà el govern grec a final de juny, sinó que ha de permetre els pagaments a realitzar fins al mes de setembre. Per proporcionar aquests diners, les autoritats europees posen condicions a Grècia en diversos àmbits, alguns dels quals, socialment molt rellevants, com són el sistema públic de pensions, el nivell d'impostos o la legislació del mercat de treball. I el govern grec no vol vincular a una quantitat relativament petita –els 7 o 8 mil milions que necessita aquest estiu– decisions tan importants. Preferiria vincular-les a la creació d'un tercer programa d'ajut (rescat), més llarg i substanciós. I d'aquí la posició enrocada de les parts, esperant que sigui l'altra la que cedeixi davant els clars inconvenients que suposa, per tothom, una manca d'acord.
Cal arribar a un acord a curt termini, i aquest no pot imposar condicions impossibles d'assumir per Grècia. El govern grec es podria comprometre a apujar el tipus de l'IVA fins al 23%, com se li demana des d'Europa, però no aplicar-ho fins a final de setembre. Aplicar-ho ara podria significar reduir a zero els beneficis de moltes petites empreses del sector turístic. També pot proposar compensar la reducció de l'impost sobre la propietat que va prometre Tsipras a la campanya electoral, amb augments d'altres impostos, com els que graven la gasolina o els articles de luxe. Inclús es podria posposar per al darrer trimestre de l'any una altra promesa electoral, que el sector públic torni a contractar una part dels treballadors acomiadats en els últims anys. A canvi d'aquestes cessions, el govern grec rebria la liquiditat que necessita per tornar els crèdits que vencen. I més important, que és que el BCE podria incloure els títols grecs en la nova política de compra de deute públic als bancs, que va començar fa uns mesos. Això donaria un impuls al flux de crèdit i milloraria la salut de les entitats financeres gregues.
Per més endavant quedarien qüestions més difícils d'acordar, com la reforma del sistema de pensions i la del mercat de treball. I la més complicada de totes, la reducció del deute públic de Grècia. D'una banda les institucions europees han deixat clar que no faran una altra reducció del nominal (és a dir, no perdonaran una part del capital que se'ls deu), però Tsipras va prometre a la campanya precisament el contrari, que es reduiria aquest deute. Caldrà trobar solucions que satisfacin les dues parts, reduint els interessos al mínim i allargant els terminis de devolució. Utilitzant les privatitzacions d'empreses públiques per reduir el capital pendent. Però aquesta és una discussió per a més endavant. La primera prova que cal superar és la dels pagaments que vencen a final d'aquest mes de juny. I el temps s'acaba.
