Tanquem el CIE

No seria just no reconèixer que els últims anys s'han aconseguit algunes millores en els centres d'internament d'estrangers (CIE) gràcies a la pressió social i la implicació de cada vegada més agents socials, jurídics i polítics. Segurament a causa d'aquestes pressions –o si més no, en part–, el març de l'any passat, es va aprovar el reglament dels CIE, amb 28 anys de retard. En el cas del CIE que hi ha a la Zona Franca de Barcelona, s'han implementat els jutjats de control dels CIE, que estan tenint un paper fonamental per garantir els drets a la població internada en aquests establiments. També es garanteix l'accés de les organitzacions socials als CIE, s'han ampliat els horaris i la qualitat de les visites amb familiars, s'ha implantat un sistema de videovigilància efectiu que cobreix la major part dels espais, s'ha dut a terme una millora parcial de l'assistència sanitària, s'ha implantat un servei d'orientació jurídica a càrrec de lletrats del Col·legi d'Advocats i s'han retirat les mampares a les sales de comunicació.

Probablement, com a conseqüència d'algunes d'aquestes mesures, en l'últim any, s'ha reduït el nombre de denúncies per maltractaments o tortures al CIE de Barcelona, la qual cosa és una bona notícia. No obstant això, encara queden molts aspectes que segueixen vulnerant els drets de les persones que hi ha retingudes i els directors dels CIE continuen mantenint un marge molt ample que els permet actuar arbitràriament.

Per això, cada vegada som més els qui creiem que els CIE, malgrat aquests avenços, continuen sent una vergonya democràtica i, en conseqüència, continuem demanant-ne el tancament. No hem d'oblidar que les persones que estan allà tancades no ho estan com a conseqüència d'un judici amb totes les garanties legals. Han comès una irregularitat administrativa, però cap delicte. En segon lloc, malgrat les millores esmentades, la situació dels interns als CIE és pitjor que la dels interns en un centre penitenciari, on almenys tenen una normativa que regula els seus drets. En els CIE, són a les mans de la discrecionalitat dels directors dels centres.

Com a conseqüència de tot això, les condicions de vida als CIE són molt dolentes, pitjors que als centres penitenciaris, i, per tant, no s'ofereix un tracte mínimament digne a persones que, repetim-ho, no han comès cap delicte. La forma de regular els fluxos de persones entre estats no ha de ser la privació de llibertat, i les polítiques migratòries han de ser de cooperació i no de repressió, que és el que representen aquests centres. Per tot això, el tancament dels CIE cada vegada és més urgent.