La batalla per la centralitat

Que el discurs d'obertura de José Montilla va ser un «tostón» per al segon del govern, Joan Saura, és una de les grans perles que quedaran del debat de política general que acaba avui al Parlament, probablement l'últim de la legislatura atès que les eleccions catalanes estan previstes per a la tardor de l'any vinent. L'anècdota de l'SMS que es van intercanviar el conseller d'Interior i el diputat dels ecosocialistes Jaume Bosch se suma a les males passades que micròfons oberts i càmeres gravant han fet a confiats dirigents de tots els bàndols. El mateix expresident de l'executiu estatal José María Aznar reconeixia que havia fet un discurs «coñazo» al Parlament Europeu i l'exministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla posava en dubte les possibilitats de José Montilla per ser candidat a la Generalitat pel fet de ser un «xarnego».

Però més enllà de l'anècdota, el debat ha posat llum en el panorama per a les properes eleccions catalanes i ha situat les tres principals forces del país en clara pugna per la centralitat política. La reivindica el president de la Generalitat quan seguint el socialista lema de Fets, no paraules repassa alguns dels grans projectes culminats en el darrer any i, de cara al futur, crida a centrar-se en el desplegament de l'Estatut, on situa el límit de l'ambició nacional. José Montilla avisa ERC, i de retruc tranquil·litza l'electorat socialista, que la carta catalana és la seva prioritat i que no està per «aventures ni invents» com la consulta independentista d'Arenys de Munt. Amb l'aval dels més de vint anys de govern de CiU, el líder de l'oposició, Artur Mas, també se situa en el centre. Ofereix una alternativa per a la sortida de la crisi econòmica, amb col·laboració amb el govern, i un front català en contra de la puja d'impostos de l'executiu de Zapatero –que posa contra les cordes el PSC– inclòs. En la pugna clàssica entre els socialistes i la federació irromp ERC. El president dels republicans, Joan Puigcercós, avisa que la centralitat política s'ha mogut en els darrers sis anys i que ho ha fet cap al sobiranisme, gràcies, sobretot, a l'esgotador procés d'elaboració de l'Estatut, pendent de sentència per part del Tribunal Constitucional. No és només Arenys de Munt, diu, i augura que el dret a decidir s'acabarà d'assentar en el centre, tal com ha passat amb la reforma de l'Estatut o la publicació de les balances fiscals, impensables fa uns anys.

De les veus que s'han escoltat en aquest debat, Montilla, Mas i Puigcercós –junt, probablement, amb Albert Rivera– són els tres únics candidats. Qui representa la centralitat?