Tornem amb els ‘top manta'

Els botiguers del centre de Barcelona tornen a estar en peu de guerra contra l'Ajuntament, i no és precisament per l'eterna polèmica dels horaris comercials, que també arribarà. Denuncien que des de fa uns dies hi ha una invasió de venedors del top manta que han pres literalment els carrers com mai s'havia vist davant la passivitat dels agents de la Guàrdia Urbana. Asseguren que ha començat a córrer la brama que el nou equip de govern municipal és més permissiu amb aquesta activitat il·legal, i això ha fet que es dispari exponencialment el nombre de –majoritàriament– centreafricans que estenen les seves mantes amb bosses, ulleres de sol, vambes i altres productes made in China a baix preu que són el delit dels turistes. El cert és que vista la resposta municipal a les queixes dels botiguers, més d'un podria pensar –hi ha qui ho pensa– que la cosa anirà per aquí. Des de la Casa Gran afirmen que la problemàtica dels top manta no és només policial sinó també social, i que s'ha d'abordar des de diferents perspectives. Una veritat com un temple, cert. Darrere la relaxació policial hi ha un problema de falta d'efectius derivat de la supressió d'hores extres a la plantilla de la Guàrdia Urbana. Molt bé. Però cal estar atents a no permetre que revifi, descontrolat, el fenomen dels venedors del top manta, que tant ha costat de mantenir a ratlla. Pensin en els botiguers que veuen com cauen les vendes a conseqüència de la competència deslleial dels top manta, aquests botiguers que donen feina a gent, que paguen els seus impostos –municipals– religiosament. Ningú no vol mal als venedors ambulants, víctimes en la seva majoria de màfies que els exploten. Però reduir la pressió policial, pel motiu que sigui, resta efectivitat a la feina feta fins ara, i no es pot menystenir. De manera que mentre no es troba una resposta social, cal mantenir la policial per mitigar un activitat que mai s'ha aconseguit eradicar.