L'ast

Amb el pollastre a l'ast passa com amb els rovellons, tothom sap d'un lloc, d'una rovellonera exclusiva, on els fan millors. És cert que Catalunya és al cim de la cuina, que els germans Roca, ostenten un títol mundial, com Ferran Adrià en el seu moment, i encapçalen tota la legió de generals de l'exercit català dels fogons, però el pollastre a l'ast presideix les taules dominicals.

Volem fer el receptari català patrimoni de la humanitat, però el suc del pollastre a l'ast, carregat de pebre i amb una rodanxa de llimona és la tinta amb què s'escriu la història de l'àpat estiuenc per excel·lència. És cert que també aquest és un producte desestacionalitzat, que n'hi ha tot l'any, però abans, quan jo era petitet, era un senyal d'estiu. La fragància que deixa anar la pell rostida, cruixent, feta crosta ennegrida, carregada de pebre, i barrejada amb la crema de protecció solar em fan fer el gest mecànic d'espolsar-me les cames per si se m'ha quedat enganxat algun gra d'arena de la platja. És l'efecte Paulov. Pollastres i mitjos pollastres tallats amb tisora i encapsulats en bacines d'alumini i tapa de cartró. Pollastres cuits per homes suats, en aquest armari de foc, una versió moderna d'un enginy de tortura. Però això ho ha dut la industrialització. Perquè l'ast, la barra de ferro o metàl·lica on s'insereix la carn que va girant prop de les flames o el forn, ve de lluny. Al llibre del Coch i al Sent Soví ja apareixien receptes a l'ast, però mai com ara havíem vist cues de gent que espera la seva ració, que espera que li resolguin el menú. Les coques de recapte fan la resta, o una bona amanida, o una russa i unes imprescindibles patates fregides. Això fa estiu.
És clar que em direu que n'hi ha tot l'any. Ara hi ha de tot tot l'any, però no passa tan bé com ara. L'únic que m'esborrona és pensar que el que podia ser un plat per a un dia de platja acabi esdevenint un recurs massa sovintejat. Voldrà dir que posats a no pensar què ens ofereix el calendari en clau gastronòmica, ens passarem l'estiu donant voltes a l'ast, voltes com en una sínia alimentària.