Tornant als orígens
Avui, que llegiu aquest defensor, també podreu llegir notícies d'una part del vostre territori, amb portada pròpia
Qui ho havia de dir! Avui per a mi serà un dia gran. Aquell diari d'edicions que vam veure néixer i que és viu de miracle torna a sortir al carrer amb edicions. D'acord, no s'assemblen en res a les que van sortir els primers dies d'El Punt Diari. Només coincideix amb el nombre d'edicions –si no vaig errat són cinc–, però abans totes eren de les comarques gironines i ara arrepleguen l'àmbit del Principat. Si els que estem en l'entrellat del diari al·lucinem, com no ho deuen fer els lectors? I és que aquest diari, deixeu-m'ho dir, té per a mi una virtut especial: no s'ha aturat mai, ni quan s'ha anat de mal borràs ni en moments millors. Del tema d'edicions, se n'havia parlat en moltes reunions dels consells editorials i durant un bon temps gairebé s'havia abandonat. Però hi ha gent que barrina molt, en El Punt Avui, us en faríeu creus. I si no ha sortit cap imponderable, que som humans i tot pot passar, avui, que llegiu aquest defensor, que està pletòric, també podreu llegir notícies d'una part del vostre territori, amb portada pròpia. Diguem-ho tot, això també és possible pels avenços de la tècnica. Ara em poso les mans al cap quan penso que una cosa semblant la volíem fer amb màquines elementals, que amb prou feines haurien servit per fer un setmanari. Tot i així, agafem-nos-ho amb calma perquè de problemes en sortiran a tort i a dret.
L'amic Jordi Planas, l'home que dedica 24 hores a lluitar per fer un món més just, de tant en tant m'envia algun correu per discrepar del tractament que fem de la informació sobre Llatinoamèrica i en particular sobre Veneçuela. Jordi, ens coneixes i saps que el diari sempre ha intentat estar al costat dels que més malament ho passen. Certament no tenim la informació tan directa com la pots tenir tu, però també és cert que la proximitat a vegades no ens ho deixa veure tot tan objectivament. T'haig de reconèixer, amb tot, que les grans potències econòmiques i informatives treballen a consciència per mantenir el poder. Gràcies, Jordi, per ajudar-nos a mantenir-nos en guàrdia. Hi ha molta feina a fer.
Un amic i lector m'esperava de bon matí quan vaig anar a buscar el meu diari de cada dia. Estava enfadat, de veritat, i li hagi de donar la raó. M'ensenya el diari de dimecres passat, dia de Sant Joan. A la portada, de davant, una pregunta: “Han d'impulsar les entitats sobiranistes una llista unitària?” Era una enquesta força exhaustiva, feta amb gent de pràcticament tot el país. Hi havia fotos, moltes fotos. “Compta, compta –em diu aparentment enfadat, però amb el seu aire de foteta que no el deixa mai–; sumo 46 homes i 6 dones.” Carai, li vaig contestar, aquesta vegada s'han passat, no? I continuant amb la conya em diu: “Només té una explicació, que les dones se n'haguessin anat totes de revetlla i només haguessin trobat homes a casa.” Posem-nos seriosos. Mentre no aconseguim una igualtat real, no podem badar. Arrosseguem uns vicis que no ens els traurem del damunt amb facilitat. Caldrà fer una revisió a fons de les agendes dels periodistes. Mentre tinguem controlats un 70% d'homes i un 30% de dones no anirem pas bé. Agraeixo al meu amic la seva passió pel tema. Quan estiguem normalitzats ja no perdrem el temps mirant si són 7 o 14, però mentre això no passi caldrà mirar prim. I ens agradi o no, només 6 de 46 és una proporció molt trista.