Quatre mots nostres passats al francès: (1) Galera

Si la llengua espanyola ha estat prou permeable per integrar algunes desenes de paraules nostres, en canvi poquíssims mots francesos vénen directament del català. En veurem quatre. Avui: galère.

Sembla que hi hagi pocs dubtes que la paraula catalana galera o, més antigament, galea vingui d'un nom grec de peix, mostel o tauró segons les fonts, per analogia de velocitat i agilitat. “Venc missatge del comte de Proença, per rics-hòmens de sa terra, que a dia sabut vendrien ab una galea a Salou”, va escriure Jaume I a la seva Crònica. Aquest vaixell característic de la doble tracció, rems i veles, però emblemàtic sobretot com a vaixell de combat i pel fet que els remers eren sovint presoners, va senyorejar el Mediterrani fins al segle XVIII. Segons Joan Coromines, galera “degué propagar-se a les llengües veïnes des del català”. Per capil·laritat, des d'aquestes llengües va passar, entre d'altres, a l'alemany –galeere–, l'anglès –galley–, el polonès –galera– o l'hongarès –gálya–. En italià galera té la característica d'haver sofert una modificació semàntica i de designar una presó, recordant així que la galera era sovint una mena de penitenciari mòbil d'on molts condemnats no sortien mai vius.

Així doncs, la galera catalana va engendrar la galère francesa. En aquesta llengua, aquesta paraula va conèixer un incontestable èxit literari. El 1645 l'escriptor Cyrano de Bergerac, a la seva peça Le pedant joué (El pedant enganyat) imagina com un jove estafa el seu pare fent-li creure que ha estat raptat en una galera turca. El pare s'exclama: “Què dimonis anava a fer en la galera d'un turc?” Uns anys més tard, el 1671, Molière va pispar sense miraments aquesta idea, adaptant-la a la comèdia Les fourberies de Scapin (Les trapelleries de Scapin), injectant-li el seu incontestable geni. En aquesta peça el pare enganyat repeteix mecànicament, com un refrany d'impotència: “Què dimonis anava a fer en aquella galera?” Ràpidament, aquesta rèplica va passar a la llengua parlada com a locució per indicar que algú s'ha posat en un tràngol. A finals del segle XVIII, el diplomàtic francès Claude-Carloman de Rulhière explicava en les seves memòries com unes cortesanes que acompanyaven el tsar Pere III de Rússia, quan va haver d'abandonar el tron, el 1762, feien broma entre elles repetint-se, en al·lusió a Molière: “Què anem a fer en aquesta galera?” Aquest vaixell ja tenia el seu sentit figurat.

Aquesta accepció ha perdurat fins avui en el llenguatge popular francès. Així algú podrà exclamar-se, traduït aquí literalment: “Trobar feina avui, quina galera!” Fins al punt que el nom ha donat un verb, galérer, que permet descriure millor tota mena d'entrebancs i problemes. De nou traduït literalment: “Amb la vaga de trens he galerat tot el vespre per tornar a casa.” De la galera-presó italiana a la galère-entrebanc francesa, tot és penós i desagradable, com no podia ser altrament tractant-se d'un vaixell que, per aquells que hi estaven encadenats, devia ser a l'encop cambra de tortura i taüt.

S