No

Jean-Luc Godard ho va dir quan Grècia va començar a pagar el maleït rescat: “Grècia no ens deu res, sinó que li devem la filosofia, la tragèdia i la democràcia.” La troica, evidentment, no ho ha tingut present. Passats cinc anys, Grècia continua sense sortir de la crisi (així, doncs, la majoria dels seus ciutadans segueixen pagant-ne les conseqüències) després que l'estat hagi reduït les despeses, s'hagin retallat els sous dels funcionaris i les pensions, s'hagin apujat els impostos i, en fi, s'hagin aplicat totes les mesures exigides. Tinc a la taula on ara escric les novel·les policíaques amb les quals l'escriptor Petros Màrkaris ha abordat la crisi grega, resumida en els seus títols: Amb l'aigua fins al coll; Liquidació final, Fins aquí hem arribat. Però es veu que no s'ha arribat al final, que encara es vol escanyar més els grecs imposant les mateixes mesures que els han condemnat a la misèria duent-los a un carreró sense sortida. Es continua dient als grecs: “Pagueu el que deveu.” I sobretot pagueu-ho com nosaltres volem, de manera que no pugueu aixecar mai més
el cap.

Els grecs van votar en unes eleccions encara recents un partit que els va prometre que negociaria unes altres condicions per pagar el deute. Però els poders polítics (i els econòmics als quals serveixen) no han volgut renunciar a unes condicions opressives, que, insisteixo, són les mateixes que no han permès sortir de la crisi, sinó que l'han empitjorat i, en tot cas, han fet que els grecs malvisquin. N'hi ha que en treuen profit, aliens a la misèria i al dolor que provoquen, i ho volen continuar fent. Volen, a més, posar fi al govern de Syriza, que no pot acceptar l'oferta (quina oferta!) de la troica perquè destruiria la raó política de la seva existència. Seran capaços, però, els grecs, de dir no diumenge vinent? Seran capaços de no sotmetre's al xantatge del poder?