Pregunta llarga

Els periodistes fem preguntes als polítics que són llargues tot i que sovint amb la pregunta va la resposta. En els annals del periodisme polític també hi ha preguntes curtes que han fet pujar els colors del governant de torn i que han tingut gran repercussió: “Vostè és qui va organitzar el GAL?” Li va preguntar Iñaki Gabilondo a Felipe González en hora de màxima audiència televisiva. El llavors president va dubtar davant la seva resposta i va haver d'anar al Congrés i donar explicacions per un afer del qual a hores d'ara encara no s'ha tret del tot l'aigua clara.

Ara, els polítics s'han acostumat a fer preguntes molt llargues perquè els ciutadans contestin amb un sí o un no. Una de recent va ser la d'Unió Democràtica de Catalunya. Va ser un exemple de pregunta llarga i d'interpretació confusa. Com també era llarga i complicada la del 9-N.

La pregunta que s'utilitzarà en el referèndum de diumenge vinent a Grècia és interminable i confusa: “Ha de ser acceptat l'esborrany de l'acord presentat per les institucions a l'Eurogrup el 25 de juny i que consta de dues parts que conformen la seva única proposta?”. I cita a continuació els dos documents tècnics presentats aquell dia per els deutors d'Atenes: Reformes per a la finalització del vigent programa i Anàlisi preliminar del deute, amb l'enunciat primer en grec i després en anglès. A la dreta de la papereta apareixen les dues caselles. “No s'aprova” (a dalt). “S'aprova” (a baix).

Un dels problemes que hi veuen els constitucionalistes és el contingut de la pregunta. No és prou clara, prou directa.

El votant hauria de conèixer a fons l'objecte de la consulta i ha de refiar-se que, ara per ara, Syriza alimenti el no en una campanya televisiva en què promouen Per la democràcia i la dignitat, mentre que els partits de l'anomenat front europeu demanaran el vot favorable: Per Europa i per l'euro...

Preguntes massa llargues. Haurien de ser més curtes i contundents. “Vol ser a Europa?” Sí o no. Si hi hagués un referèndum a Catalunya caldria ser molt clar per no caure en la confusió que pot generar una pregunta massa llarga.