De set en set
Indiferència absolutista
El mateix dia que la llei mordassa entrava en vigor, el PSC renunciava –ara ja oficialment– al dret a decidir de Catalunya. Aquesta coincidència en el temps i en l'espai fa les delícies dels amants de les rimes polítiques, ànimes tendents a creure en l'elevació simbòlica dels fets. Així doncs, d'una banda entren en vigor lleis que conculquen els drets humans i reactualitzen el franquisme. I, de l'altra, el PSC renuncia, fins i tot retòricament, a un principi d'elementalitat democràtica com és el dret a decidir. El futur mira cap enrere. S'ha aplanat el camí: amb la iniciativa del PP i la complicitat passiva de l'esquerra i part de l'extrema esquerra, d'ara endavant la resposta contra l'independentisme serà encara més repressiva, més legalitzada i més políticament invisibilitzada que mai.
D'aquí al 27-S no hi haurà discussió política. I durant aquests mesos l'independentisme només pot esperar pronunciaments, amenaces, buit, peticions de submissió, apel·lacions a la legalitat i execució d'algunes amenaces. Serà un escenari de confusió controlada, en què l'espanyolisme, malgrat la repressió de fons, voldrà salvar l'estètica amb una capa de maquillatge democràtic. Com? Aplicant una estratègia política paradoxal, concebuda per neutralitzar la discussió política. Difonent, per exemple, un diagnòstic que ja és trending topic i transversalment abraçat per tot l'arc espanyolista: “El debat sobre la independència només interessa a la meitat de la població de Catalunya”. Es tracta, és clar, d'una fal·làcia. Que una part de la població no vulgui (legítimament!) la independència de Catalunya, no vol dir que no estigui interessada en aquest debat. Potser només vol dir que aquesta part sap, conscientment o inconscientment, que té tots els instruments de poder per mostrar-se indiferent davant d'un plantejament polític que no és del seu gust. Al capdavall només una posició de força que degenera en autoritarisme és capaç d'ignorar l'altra part i, a través d'una indiferència d'arrel absolutista, és capaç també de negar-li tot reconeixement en peu d'igualtat.