L'enviament dels tancs?

Fa unes dues setmanes, un rotatiu publicava a portada que un think tank d'ideologia conservadora i nacionalista espanyol (el GEES) recordava, en plena ebullició de la consulta sobiranista d'Arenys de Munt, que l'exèrcit espanyol és el que ha de garantir la unitat nacional espanyola. Aquest, aznarista, Grupo de Estudios Estratégicos, de fet, esmentava –d'una manera subtil– el carpetovetònic i poc democràtic article 8.1 de la Carta Magna hispànica, amb la finalitat de posar la por al cos a la gent honesta i patriòtica de casa nostra. La interpretació que se'n pot fer que «us enviarem els tancs» és diversa, però no hi ha dubte que un dels objectius és intimidar, atemorir la població catalana; sobretot la que té més consciència nacional i social, en uns moments clau de la nostra nació catalana, enmig d'una crisi econòmica estructural de magnituds descomunals. Davant d'això, alguns analistes autòctons, molt ben informats, expressen els seus dubtes que un exèrcit integrat a l'OTAN pogués actuar agressivament, com un vulgar Milosevic, a casa nostra. Cal tenir present que aquesta amenaça d'enviar els tancs es pot fer d'una manera metafòrica per intentar obtenir els mateixos objectius: liquidar la veu del poble i aturar l'imparable i inalienable procés d'alliberament nacional de Catalunya. De fet, ara ja s'està produint aquest fenomen. Així. Que potser les amenaces de mort que reben, molt sovint, el president del Barça i la seva família no formen part del mateix guió? No són, també, una forma figurada d'enviar els tancs cap a Catalunya, per tal de frenar la democràcia nítida que representen les futures consultes sobre la independència en l'àmbit local? Amb aquest nou episodi politicomediàtic es reforça la idea que cal una potent unitat de mínims i que és vital que el fet nacional/diferencial català sigui prou conegut a l'exterior i, molt particularment, al continent europeu.