No polítics?

Si ser polític és un ofici, no és el mateix que ser metge o advocat. No cal haver estudiat una carrera ni ser membre d'un col·legi professional per ser batlle, diputat o ministre, n'hi ha prou d'haver estat elegit per sufragi popular o designat per un polític que ocupi un lloc superior en la jerarquia. Si ser polític és un ofici, no té res a veure amb ser botiguer, lampista, cuiner o distribuïdor clandestí de narcòtics, on la insatisfacció de la clientela repercuteix ràpidament en el compte de resultats.

Si ser polític és un ofici, és el que menys condicions requereix, el més fàcil d'accedir-hi i el més difícil de ser-ne despatxat. Hi ha molta competència, és comprensible, però també hi compta la sort del principiant: amb una discreta capacitat de llegir els signes del temps, qualsevol analfabet funcional pot arribar a llocs de comandament. És per dir que per fer de polític només cal posar-s'hi, o que t'hi posin, i que per tant les ficcions de la societat civil, o de la transversalitat unitària, o del protagonisme coral de la gent del carrer, totes aquestes falòrnies amb què ens maregen aquests dies, són innecessàries. Si els polítics, politiquets i politicastres que han dissenyat i conduït l'anomenat procés volen enrocar-se i posar en primera línia el cos d'intendència, farien bé, primer, de reconèixer obertament el seu fracàs i, segon, de reclamar als seus successors una esmena a la totalitat del viatge a Ítaca. Si tot està per fer i tot és com més va més difícil, els qui vinguin no haurien de ser entusiastes companys de viatge, sinó polítics de més intel·ligència i més complexitat de pensament.

No sabem si encara en poden sorgir o si, en la generació actual, d'on no n'hi ha no en pot rajar. Equivocar-se no és propi de savis sinó de tothom, i persistir en l'error també, però sobretot dels polítics. Ningú no els expulsarà de la professió ni hauran de fer suspensió de pagaments –privilegis dels polítics– però el judici de la història, quan sigui que pugui arribar, serà inexorable. Allò tan català de repensar-s'ho és el que ara tocaria.