La reforma horària: una qüestió d'estat

El temps és un bé escàs en l'època que ens ha tocat viure. L'evolució de la societat ha fet que tinguem uns horaris molt desendreçats, i que anem a uns ritmes que ens fan renunciar a la conversa tranquil·la i adquirir uns hàbits que ens deshumanitzen. Fa molts anys que la universalització del parc automobilístic i de la tele a les cases va fer desaparèixer costums ancestrals que es podrien simbolitzar, en aquesta època de l'any, amb el fet de treure la cadira de balca o el balancí al carrer i fer-la petar amb els veïns fins que la fresca ens feia anar a dormir. No sé com ens ho fem, però sempre anem escopetejats, amb la sensació que els dies es fan curts i que no ho atraparem mai. I no estem parlant d'un estat d'impotència, parlem d'aquesta agitació permanent que ens envaeix i que ens fa creure que som curts de jornal, quan la màxima és ben senzilla: tot el que puguis fer avui no ho deixis per demà, i tot el que no puguis fer avui ja ho faràs demà. Insatisfets de mena, necessitem reorganitzar-nos el dia a dia perquè som el país on dinem i sopem més tard, i on les principals hores de son les dediquem a la televisió, a les xarxes socials o a la gresca. No fa tants anys, quan les fàbriques donaven feina a la majoria de la població, al migdia es plegava a les 12 i es tornava a treballar a les 2; per tant, es dinava a la una. I al vespre, la televisió no imposava la seva despòtica i conformista llei. L'Ajuntament de Girona és la primera gran institució que ha signat un conveni amb l'entitat Ara és l'Hora pel Compromís de Puntualitat a favor de la iniciativa per a la reforma horària, amb el suport de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, una de les professions més desestructurades pel que fa als horaris. L'Ajuntament es compromet a començar i acabar les reunions a l'hora prevista, a mantenir els dispositius electrònics en silenci, a convocar les rodes de premsa en horaris de matins o mai més tard de les 16.30 h, i que durin un màxim de 30 minuts... L'alcalde Carles Puigdemont deia ahir que els horaris són una qüestió de país, i que és una de les estructures d'estat que hem d'afrontar. Per la seva banda, Fabián Mohedano explicava que també és una qüestió d'equitat i benestar, una iniciativa de salut pública, que ja ha arribat al Parlament.