Keep calm
L'adversari
La llista no és la de Mas. La llista no és la de Junqueras. La llista no és la de l'ANC. La llista no és la d'Òmnium. La llista no és la de l'AMI. La llista no és la de Súmate. La llista no és la de Demòcrates de Catalunya. La llista no és la de MÉS. La llista no és contra Iniciativa. La llista no és contra Unió. La llista és per aglutinar el màxim de persones que estan a favor de la independència i que en tres anys de procés no han trobat manera humana de comptar-se d'una manera millor. Si hi ha algun adversari, doncs, no és Dolors Camats. Tampoc Albano Dante. Ni Duran i Lleida. L'adversari és un mur que es vol saltar. L'adversari són aquells cínics que –amb tota la supèrbia que dóna tenir un Estat darrere– van dir que el 9-N era una fireta. I Dolors Camats va anar a votar. I Duran i Lleida també. Ha estat Iniciativa i Unió els que ara no hi han volgut estar. Bé, una part sí: el temps ha demostrat que no tothom a Iniciativa i no tothom a Unió estaven d'acord amb els seus partits i s'han mogut. És igual de legítima una cosa que l'altra. I és per això que a la llista del 27 de setembre veurem un ecosocialista de pedra picada liderant una candidatura en què també hi ha democratacristians, liberals, socialdemòcrates, mestres, advocats, historiadors, empresaris i sindicalistes. No han deixat més opció que aquesta. Qualsevol altra era menystinguda, combatuda o querellada. S'ha aprofitat l'últim metre quadrat que ofereix l'exigua legalitat espanyola per preguntar a Catalunya si en vol continuar formant part. Si a Mas, Ortega i Rigau els volen inhabilitar per haver muntat una consulta no oficial, què no farà l'Estat quan els diputats electes de la llista proclamin, si es dóna el cas, la independència de Catalunya. És per això que, quan passi la febrada en comú contra Romeva, haurien de començar a pensar si es solidaritzaran amb ell o encara el continuen veient com un malvat aliat de Boi Ruiz.