Catalunya, descobridora del nou món

L'any 1930, en el 24è Congrés Internacional d'Americanistes celebrat a Hamburg l'eminent Luis Ulloa va provocar un gran impacte internacional demostrant que la tesi genovesa era falsa i que indiscutiblement Cristòfor Colom era català. Avui, ja al segle XXI, no discutim sobre la catalanitat de Colom sinó que ho fem sobre el que és realment important, la catalanitat de l'empresa de la descoberta. Caldrà diferenciar entre qui la va realitzar i qui es va apropiar d'aquesta empresa.

I és que de grans navegants, almiralls, conqueridors i grans possessions territorials n'hem tingut els catalans.
La nació catalana –tal com l'esmenten les fonts històriques– aporta nombrosos exemples que no cal ara enumerar, i tant és així que per la seva influència el català esdevingué llengua franca a la Mediterrània.

El 1492, amb finançament català, amb catalans i partint d'un port català es gestà el viatge de descoberta. Serà a Barcelona on Colom retornarà i on es publicarà per a tot
al món i en català la carta d'anunciació del descobriment. A partir d'aquí, ja en el segon viatge, el primer vicari de les Índies, en Bernat Boïl; el cap de l'expedició militar, en Pere (Bertran) Margarit, de Castell d'Empordà, així com el mateix virrei, en Colom, seran els catalans que comandaran l'expedició. Alexandre VI, un papa també català i súbdit de Ferran el Catòlic, farà la resta. Catalunya, posseïdora dels darrers avenços en nàutica, tenia les millors escoles cartogràfiques o escoles de pilots. El Llibre de consolat de mar fou el model que prengueren les altres nacions del món. Resulta molt curiós saber que a Pals (Baix Empordà) hi havia una escola de cartografia, segons proves localitzades, com també resulta xocant veure encara un sector crític amb la possible sortida de Pals al·legant que no té fonament, quan totes les proves indiquen aquest fet tal
com donen a conèixer detalladament les rutes Colom guiades o la troballa arqueològica de la desapareguda vila marinera i les proves del port de Pals.

Per a tranquil·litat dels confusos, les Índies no van ser adquirides pels castellans ni aquests tenen el mèrit d'haver-les descobert. El 1506 el rei Ferran deixa en testament a la seva filla tots els seus territoris patrimonials i entre ells, les Índies, i el 1528, a Corts Generals a Montsó, es recorda a Carles I que ja el seu avi, per l'ajuda que li van prestar els castellans en algunes conquestes, els va cedir la meitat de les Índies i de Granada que a ell li pertanyien. Catalunya descobrí el nou món, però han robat la nostra història, possessions i antics territoris i comença a ser hora de fer aflorar la veritat històrica sense pors. Les “velles rectificacions històriques” esperen a ser escoltades i ja no es poden seguir silenciant.