El forner del món

El primer forner del món es diu Daniel Servitje i Montull, és mexicà i ha comprat Panrico. Com ja tenia Bimbo, controla les dues grans empreses catalanes de pastisseria industrial. Els dos cognoms del propietari són molt catalans i em pregunto com pronuncien Servitje a ciutat de Mèxic. La seva història és interessant i alliçonadora. Els Servitje vénen de l'Espelt, municipi d'Òdena, comarca de l'Anoia. Un Servitje, de pare, i Sendra, de mare –terrassenca–, es va exiliar a Mèxic, abans de la guerra. Era pastisser i va obrir una pastisseria a la ciutat de Mèxic que es deia El Molino. Després de la nostra guerra va rebre dos parents republicans que es van veure obligats a exiliar-se el 1939: Jaume Cendra i el seu cosí Jaume Jorba Cendra. Aquests van descobrir el pa de motllo en un viatge que realitzaren als Estats Units i el 1945 van constituir Bimbo a Mèxic per fabricar-lo.

El 1964 Jaume Jorba Sendra i el seu nebot Llorenç Servitje Sendra van retornar a Catalunya. Mèxic no era un país segur i el primer s'enyorava. A Catalunya no es coneixia el pa de motllo. Tenim la baguet, de tradició francesa, el pa de pagès i la barra, sempre amb crosta. Però el país estava disposat a acceptar el pa de motllo, d'arrel clarament americana. Van constituir Bimbo i el 1965 inauguraren la fàbrica de Granollers. El pa de motllo vol dir una base industrial i una xarxa de distribució amb camions, que et porti el pa del dia. Van obrir dues fàbriques més a Catalunya: a Tarragona i a Salou. El negoci oferia bones perspectives, però exigia més capital si es volia estendre per Espanya, de manera que vengueren el 50% del capital a l'americana Campbell Taggart.

Tots els catalans sabem el que van ser els anys de la transició democràtica, aquells que es situen entre la mort de Franco i l'establiment d'un règim democràtic. Però els qui els vam viure recordem que la sortida pacífica i democràtica no era clara. Els anys 1977 i 1978, especialment, foren anys de moltes vagues i salvatges, quan encara els sindicats no estaven organitzats. El primer número de l'Avui anunciava una vaga de 20.000 treballadors del sector del metall en primera pàgina. Entre finals del 1977 i el gener del 1978 hi hagué una vaga a Bimbo que durà 36 dies, amb incidents i mostres de violència. Jaume Jorba va creure que havia sortit del foc per anar a parar a les brases, vengué el seu 50% als americans i tornà a Mèxic.

Des d'aleshores, Bimbo no ha deixat de ser d'una multinacional americana. Va estar a punt de ser comprada per Nutrexpa-Cola Cao, però els catalans es van fer enrere (1995). De Campbell Taggart passarà a Earthgrains Co, que va ser comprada per Sara Lee. El 2011 Bimbo Mèxic, en mans de la segona generació dels fundadors, comprà la Bimbo catalana. Fa quatre dies Daniel Servitje ha comprat Panrico-Donuts, una altra empresa catalana, però venuda pels seus fundadors –la família Costafreda– a un fons d'inversió americà. Ara els Costafreda es dediquen a invertir en immobles, una inversió que no aporta res a Catalunya. Daniel Servitje va dir que ell era tan sols un forner mexicà, el primer fabricant de pa del món. Aquí sabem pronunciar el seu nom.