Reflexions abans de vacances

Primera reflexió:

El trencament de la federació de Convergència i Unió s'ha consumat. Des del seu inici sempre hi ha hagut situacions conflictives, però sempre se superaven (el poder els mantenia units). Ha estat amb la presa de posició de Convergència a favor de l'independentisme que Duran i els seus no han pogut aguantar més. S'ha trencat la federació i s'ha trencat Unió Democràtica. Ens preguntem per què això ha succeït 15 dies després d'unes eleccions municipals. No era molt més lògic i honest separar-se abans? Però no. Han preferit la quota de poder que els donava anar amb Convergència. Quants regidors i alcaldes tindria avui Unió si hagués anat en solitari a les municipals?

Segona reflexió:

El PSC-PSOE, a més de perdre una part de la seva militància i una gran part dels vots que fa un temps aconseguia, ara ha perdut el dret a decidir. Es veu que allò que defensaven fa quatre anys ara ja no toca. A aquest pas és possible que perdent tantes coses perdi també la pròpia existència. L'estat del partit dels socialistes de Catalunya, que juntament amb Convergència i Unió havien dirigit durant més de 30 anys la política de Catalunya, és tan greu i desesperant que el seu alcalde de Lleida ha pactat amb Ciutadans. De l'UVI difícilment en sortirà en els propers temps.

Tercera reflexió:

Si el PSC és a l'UVI, Iniciativa, ella soleta, ha signat la seva pròpia defunció. Per no desaparèixer del tot ha preferit morir plàcidament i amb certes quotes de poder en braços de Podem, un partit plenament regeneracionista espanyol. El PSUC abans i Iniciativa després, es diferenciava orgànicament del PCE i d'Izquierda Unida. Prenia les seves decisions i nominava els seus candidats lliurement i sense cap condició dels partits germans espanyols. Ara en mans de Podem ja no té cap llibertat ni per presentar candidats ni per confeccionar el seu propi full de ruta. Ara només pot dir que està a favor del dret a decidir. Però senyors d'Iniciativa, ara es tracta de portar-lo a terme, el dret a decidir. Què vol dir tenir un dret i no poder-lo exercir? Sempre hem d'estar dient que tenim dret a decidir i no posar data d'acompliment del dret? Crec honestament que Iniciativa si no canvia urgentment d'estratègia morirà plàcidament, però morirà.

Quarta reflexió:

Estic llegint l'enquesta de La Vanguardia (12 de juliol). Les dades semblen clares, però no del tot. De la llista unitària independentista, que tindria majoria absoluta, no en diu si seria amb polítics o no. N'hi ha prou amb mil enquestats per tot Catalunya? Són suficients cent setanta-cinc a Girona, Tarragona i Lleida, són suficients per tenir una idea aproximada de la intenció de vot de tota la població? Però el que sorprèn i fa sospitar és la pregunta “us agradaria que hi hagués una llista a favor de la independència amb persones de la societat civil i avalada per CDC, ERC i la CUP?”. La resposta és de 54,9% afirmatiu. I això no ho destaca en cap titular. En canvi, destaca que la llista sense polítics proposada per ERC, diu, té un 23% d'acceptació. Per què ressalta una resposta i no l'altra? A més, l'enquestador, o està mal informat, cosa que autoinvalidaria l'enquesta, o vol simplement manipular, perquè no és ERC qui proposa una llista unitària només amb la societat civil, sinó que el suggeriment ve d' Òmnium i no serà fins després que serà acceptada per l'ANC, ERC i la CUP. És una pena que mitjans suposadament seriosos manipulin d'una manera tan barroera.

Cinquena reflexió:

Què espera el moviment de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres a aclarir la seva posició? No és un moviment radicalment d'esquerres i independentista? Doncs què hi fa amb Iniciativa i Podem? No seria més lògic ajuntar-se amb la CUP, que també és radicalment d'esquerres i independentista? No ho podem entendre.