La columna
Ara sí, ara no
La pressa contemporània, l'ansiolític quotidià, el neguit i el doble, el moviment, la màscara i el crit
En massa exposicions dels últims lustres l'espectador marxa de la sala amb una sensació doble: o m'han pres per imbècil i això és una tocada de flabiols, o no he entès res i val més que em dediqui a llençar pedretes al riu. Però hi ha artistes que no només pensen en expressar les seves dèries de manera pública (i com més recaragolada millor), sinó que, generosos, tenen present el possible espectador futur i malden per comunicar-li alguna cosa amb sentit. És el cas d'Andrés Siri, arquitecte argentí establert a Girona que fins al 23 d'agost sorprendrà l'espectador amb la mostra Parpelleig al Bòlit Centre d'Art Contemporani de la Rambla. Siri passa de la imatge preclara al batibull crispant en qüestió de segons, a base d'aclucades d'ull, de superposicions en blanc i negre, i de l'edició musical frenètica de Leo Siri. Enmig d'una atmosfera que dansa entre el techno minimal i els orígens del cinema, partim del sol que tot ho crema quan la llum es fa geometria i metrònom. Sentim el crepitar del foc, la gota malaia, la màquina d'escriure, el clic del motor, els sons metàl·lics i els tamborins que reiteren l'interruptor fins a la nàusea. La porta de pedra, les escales de la Catedral, les rajoles de la plaça Independència, les parets del Call Jueu: escenaris passats pel sedàs de l'arquitectura geomètrica de Siri. Formes impossibles que descobreixen rostres animalitzats i bestioles vegetables. La pressa contemporània, l'ansiolític quotidià, el neguit i el doble, el moviment, la màscara i el crit. En definitiva, el monstre que ens engoleix a pas de gegant, esclafant-nos la condició i menant-nos, inexorablement, a la desaparició. Al silenci. Només des del silenci podrà renéixer l'essència de la porta de pedra, les escales de la Catedral, les rajoles de la plaça Independència, les parets del Call Jueu. I des de l'oasi, el llenguatge sabrà, si més no, començar a dir. Gravar el moviment, això és el cinema. La il·lusió de la revolta, la persistència en la retina, el domini de la llum, el crescendo de l'obra ben feta. Aquest és Andrés Siri. Visiteu-lo!
