M'ho pots traduir?

A la meitat del segle XVIII l'economista Vincent de Gournay es queixava de les restriccions comercials de França assenyalant una malaltia que escanyava la iniciativa econòmica: la burocràcia. S'havia inventat la paraula i el concepte, el poder dels despatxos, la teranyina de funcionaris i tràmits tortuosos per circuits inextricables. Aquest monstre de cent mil caps ha protagonitzat grans obres de ficció, com El castell de Franz Kafka, en què un personatge queda atrapat en un bucle de procediments administratius incomprensibles per a una persona que pretén accedir al laberint. En alemany, la llengua en què escrivia Kafka, es diu der kleine Mann von der Straße, que és molt semblant al nostre home del carrer però amb un matís diferencial: kleine ‘petit'. Així et sents, petit, minúscul com una cagarada de mosca davant de la maquinària burocràtica. Els ordinadors ens estalvien cues i formalitats, però no tant com sembla. Suem tinta per omplir un formulari, perquè la nova prosa de la molt tocada i posada senyora burocràcia tendeix a ser tan abstrusa com la vella. He hagut de fer uns tràmits a la Generalitat i, com que només es podien cursar per via telemàtica, m'he entrebancat. Com que no entenia res i estava sol davant del perill, he enviat a una funcionària pacient peticions d'auxili com aquesta: “He rebut un missatge de la Generalitat que, com és habitual, no entenc. No sé si he de fer alguna cosa, no sé mai què em demanen ni què em comuniquen. M'ho pots traduir, sisplau? Disculpa que torni a fer-te servir de mèdium, però la burocràcia oficial cada vegada és més autoreferent i allunyada del planeta Terra.” Un cop obtinguda la versió en català planer, vaig donar les gràcies i vaig afegir una nota que dec compartir amb tantes víctimes de l'opac llenguatge administratiu: “Sempre tinc la sensació de fer-ho malament.”