Peppino Impastato

Si bé el tòpic dicta que l'estiu convida els adolescents a lliurar-se a l'esbarjo despreocupat, tres joves noies de Milà, Florència i Bolonya que no es coneixien han coincidit a decidir que la seva destinació aquest estiu seria Cinisi, una localitat a 36 quilòmetres de Palerm que no apareix destacada en cap guia turística de Sicília. Estant a prop de càlides platges, el seu lloc de retir és un local del número 220 de Corso Umberto I: la Casa Memoria de Peppino Impastato.

En l'historial de la crueltat de la Cosa Nostra amb les seves víctimes, la llista dels periodistes que van desafiar l'omertà de la màfia i que ho van pagar amb la vida és prolífica: Mauro de Mauro, Mario Francese, Giuseppe Fava... Però el cas de Peppino Impastato és singular. Criat en l'ambient familiar profundament mafiós de Cinisi, Impastato es va rebel·lar contra l'asfixiant atmosfera que el tenallava i es va refugiar en el periodisme radiofònic. A l'emissora local Radio Aut, Impastato va crear l'espai satíric Onda Pazza (ona boja), programa que ell, sarcàsticament, iniciava amb la cançó d'Ombretta Colli Facciamo finta che tutto va bene (fem com que tot va bé). Algunes de les mordaces emissions d'Onda Pazza dels anys setanta sobre la vida local a Mafiópolis (pseudònim de Cinisi) es poden rescatar encara avui a Youtube.

El 9 de maig de 1978, quan comptava 30 anys, Impastato va ser assassinat cobert de dinamita a les vies del tren. Però la seva mort va ser eclipsada: el mateix dia que es va descobrir el cos d'Impastato, el cadàver del democristià Aldo Moro va aparèixer al maleter d'un vehicle al centre de Roma. Entre els dos morts, la cotització informativa del dirigent democristià va pesar més i el periodista va ser condemnat a un breu de successos. Per això avui encara és més commovedor que tres noies que no són de Sicília dediquin el seu estiu a perpetuar el record d'un periodista que ja era mort quan elles van néixer i a qui el seu gremi va relegar a l'extraradi de l'actualitat.