La Montserrat no pot voltar

Les campanes són un element cabdal a Mataró, per la festa major però també durant tot l'any. Elles, majestuoses des del campanar de Santa Maria, tenen els ulls fits en la ciutat com a portadores de notícies. Però anem a pams i fem les presentacions per a la gent que encara no les conegui. Coronant el campanar –i tocant de manera automàtica– hi ha la Madrona i la Candelària. La primera toca els quarts, és una campana del segle XVI i està afinada en la nota si. La Candelària és l'encarregada de fer saber les hores a la ciutat, està afinada en re i la seva construcció data del 1821. Més avall, a la part central del campanar s'hi troba el conjunt de campanes que es toca manualment. Mirant en direcció a Llavaneres hi ha la Juliana i la Semproniana. Elles, estàtiques, es toquen mitjançant aquell tritlleig característic i constant que se sent de fons durant tots els tocs. La més petita de les dues és la Semproniana, pesa uns 120 quilos i dóna la nota fa. La seva inseparable Juliana és una mica més grossa, pesa 220 quilos i d'ella en surt el do. L'alineació campanera la completen les tres grosses, les que volten manualment com rarament es fa a Catalunya, donant-li un sentit propi. I és que al campanar de Mataró les protagonistes es toquen a l'estil valencià. La Carme mira a mar, està afinada en la i fa uns 420 quilos. La Miquela, la més grossa de totes, mira a la ciutat en direcció a Barcelona i és la que es pot contemplar des de la plaça de Santa Maria. Pesa 1.094 quilos i dóna un re. Enmig hi ha la Montserrat, que mereix un capítol a part. Amb 1.000 quilos de pes i afinada en mi, mira a muntanya i enguany és notícia per dos motius. El primer és d'hemeroteca, ja que ahir va fer just 30 anys que, per la Barram i mentre voltava, es va trencar l'eix que la subjecta a la paret i va caure al mig del campanar. Potser va ser per la intersecció de les patrones de la ciutat, Juliana i Semproniana, que no va haver-hi cap ferit de gravetat. Ara, la Montserrat torna a ser notícia perquè fa unes setmanes, mentre voltava, se li va trencar el batall, però tampoc va provocar cap ensurt de gravetat. Aquesta campana és la que més volta, ja que cada dissabte és l'encarregada de fer el toc ordinari, juntament amb el tritlleig de la Juliana i la Semproniana, i precisament va ser durant aquest toc que se li va trencar el batall.

Ahir era el dia de les campanes: Barram i posterior repicada. Tot plegat mitja hora d'intensitat sonora acompanyada dels morterets disparats des de l'Hort del Rector. Però de les tres campanes grosses n'hi va haver una que no va poder voltar: la Montserrat. Mancada del seu millor aliat, el batall, va haver de fer la repicada sent tocada amb una maça manualment. Sobre la taula hi ha un projecte del bisbat de reparació i adequació de les campanes de Santa Maria per emprendre pròximament, sempre a expenses del finançament que es pugui trobar. Mentrestant, ni Les Santes d'enguany ni els clàssics tocs d'ordinari dels dissabtes seran el mateix sense el so característic de la Montserrat. De moment, ella ha de restar immòbil mentre les seves companyes segueixen donant guerra.

Ara, els dissabtes, la Montserrat s'ha de conformar en silenci a mirar com la Miquela la substitueix fins que pugui tenir un nou batall.