Banderes

Hi ha alguna raó per la qual el futbol es vincula molt a les identitats. Supose que algú deu haver fet una tesi doctoral sobre el tema perquè l'evidència és enorme. No hi ha cap estadi del planeta on no apareguen banderes diguem-ne locals, no de l'equip sinó de la zona. Només la Premier League anglesa sol escapar de la tendència generalitzada. En totes les altres lligues, però, les banderes de la regió, la nació, la ciutat o el barri i tot són orgullosament presents en mans dels seguidors. Com les estelades en les mans dels del Barça.

Fins i tot la lliga més nova és sorprenent en aquest sentit. A la MLS dels Estats Units està passant una cosa que no s'havia vist mai en aquell país. Deu ser per imitació però no per això deixa de sorprendre. En els partits que juguen a Boston els Revolution la grada és plena de les banderes roges amb el pi verd acantonat, representatives de Nova Anglaterra. És una bandera pràcticament en desús, que ningú no fa servir. Excepte a l'estadi. I que des de l'estadi està provocant una revifada també als carrers del vell símbol.

Nova Anglaterra, però, té una entitat sobre la qual ningú no dubta. No és el cas, tanmateix, de Cascàdia, la república del Pacífic que mai no ha existit i que poca gent reclama a Seattle. Però la seua bandera blava, blanca i verda és ben visible a l'estadi del Sounders, l'equip local i un dels més importants de la lliga.

D'exemples de la identificació entre club i país en trobem arreu. Aneu a veure la web del Bàstia, en la jacobina lliga francesa, i us trobareu que està en cors, o siga en italià. Mireu a la lliga italiana com llueixen les banderes toscanes, sicilianes, sardes en els estadis locals. I no cal parlar de casos tan coneguts com els del Celtic escocès, emblemàtic pel seu suport a la causa irlandesa.

La pregunta, per això, és: ja sap la UEFA en quin embolic s'ha posat?