El segon front

Dins i fora de Catalunya, hi ha organitzacions, bloguers i periodistes pels quals –diuen ells– tot el procés català té un fons xenòfob. Cal dir que aquest suposat fons és molt difícil de localitzar: ni als textos fundacionals del catalanisme ni en les declaracions del moviment sobiranista actual no hi ha cap referència a un concepte ètnic de la catalanitat. Malgrat tot, de tant que han rascat, fa poc alguns unionistes han aconseguit esbombar tres citacions problemàtiques fetes per sobiranistes destacats. El 2008, en un article a l'Avui, Oriol Junqueras va citar un informe de la revista Current Biology a fi i efecte d'explicar que hi ha diferències genètiques entre els catalans i els espanyols; tot i que l'article sencer és rigorosament antiracista –descriu el nostre origen africà comú i les diferències genètiques posteriors entre diversos col·lectius europeus (cosa que no vol dir que siguin races diferents)– el mal ha estat fet. Tal com ha estat fet per sis piulades de Quim Torra enviades el 2012 en què acusa “els espanyols” de ser espoliadors i antidemocràtics; evidentment, es refereix als del govern espanyol, no pas a la població espanyola sencera, però potser hauria calgut ser un pèl més precís. I també ha resultat problemàtica una frase del periodista Quico Sallés en què afirma: “Qui pacti amb els enemics serà considerat un traïdor; qui resisteix, un heroi” (per bé que això sigui una variant d'una coneguda citació bíblica aprofitada tant per Lenin com per Orwell i molts altres). Aquests tres exemples no són res si els comparem a l'odi que han traspuat tants missatges fets per segons quins catalanòfobs des de fa anys (i panys). Tanmateix, no seria sobrer que, tal com estan les coses, els sobiranistes aclaríssim exactament què és el que volem dir cada cop que ens expressem. Si més no perquè la imatge negativa (tipus Padània) de l'independentisme català que certs polítics i individus fomenten dintre de l'Estat espanyol és la que molts europeus senzillament encara tenen per defecte.