No és impossible l'acord
Si l'independentisme obté majoria al Parlament s'hauria d'obrir un període de negociació amb el govern central per explorar un nou encaix de Catalunya i Espanya
En situacions complexes com l'actual a Catalunya i Espanya l'anàlisi del moment polític s'ha de fer sobre fets sòlids deixant de banda els discutibles, perquè aquests seran interpretats de manera contradictòria per les parts i no ajudaran a la solució.
1) Catalunya arriba al 50% d'independentisme quan no troba solució ni resposta a les seves demandes. La situació s'enquista i s'aguditza perquè el govern central no fa cap oferta. 2) La demanda de Catalunya comença en el marc d'un nou Estatut. La seva impugnació pel govern central porta alguns catalans a la conclusió que per aquest camí no hi ha solució a un nou encaix de Catalunya i Espanya. 3) És cert que la independència és anticonstitucional, però no ho són totes les peticions de Catalunya. 4) El govern central afirma que en una democràcia s'ha de complir la llei; és veritat, però no tota: les lleis, quan hi ha majoria s'han de modificar via política. El desencontre està en qui detenta aquesta majoria: el poble català o l'espanyol. 5) El progrés polític ha vingut del canvi de les lleis. Hi ha líders polítics que han perdut la vida en defensa del canvi legal que consideraven just, Lincoln, Gandhi, M. Luther King... 6) Es nega pel govern central la possibilitat constitucional de fer una consulta no vinculant als catalans per saber què volen. La raó per a la negativa no es dóna però és legítim inferir que tem el resultat, és a dir, que es visualitzi que una majoria de catalans està en desacord amb la situació actual, la qual cosa obligaria a mobilitzar la política per solucionar-ho. 7) El govern central i els partits d'àmbit estatal pensen que el problema català és causat pel president Mas. Els catalans sabem que el president ha estat impulsat per la societat a través de les associacions ciutadanes independentistes. 8) El País Basc té un superàvit fiscal amb el govern central de 1.500M€/any segons els càlculs de la Hisenda espanyola. Catalunya, segons els mateixos càlculs, té un dèficit fiscal de 7.500M€/any. El superàvit fiscal basc corregit per la població equivaldria per a Catalunya a un superàvit de 5.145€. La diferència entre el dèficit que té ara Catalunya i el superàvit que tindria si tingués la mateixa estructura de finançament que el País Basc és de 12.645M€. La renda per càpita del País Basc i Catalunya és respectivament de 29.683€ i 26.996€/any. El País Basc i Catalunya tenen la mateixa Constitució. El finançament del País Basc està emparat per una disposició addicional d'aquesta. 9) El suport a la independència al País Basc és del 25% i a Catalunya del 50%. Té a veure això amb el diferent sistema de finançament d'ambdues CCAA? 10) La defensa de la unitat d'Espanya ha estat rendible electoralment fora de Catalunya. Aquesta circumstància ha impedit la negociació del govern central amb la Generalitat. 11) Les eleccions del 27 de setembre serviran per conèixer el suport ciutadà que té la independència. 12) Reconèixer que la negociació (posicionament d'Unió Democràtica) amb el govern central ha d'estar emparada per la legalitat és donar-li la clau del resultat. Ser explícit aquí és absurd. No cal explicar què es farà en el futur tret que es vulgui afeblir la posició catalana. 13) El Rei representa Espanya i per tant la seva unitat no pot reconèixer la demanda d'independència de Catalunya, però Espanya té un problema. Què impedeix que el reconegui i demani al govern d'Espanya que el resolgui dintre de la legalitat?
A partir d'aquí, el futur i per tant l'especulació.1) Si l'independentisme obté majoria al Parlament s'hauria d'obrir un període de negociació amb el govern central per explorar un nou encaix de Catalunya i Espanya o la independència si aquell no fos possible. Si no l'obté, el retrocés autonòmic serà fortíssim. 2) Una Declaració Unilateral d'Independència ni enfortiria el procés ni seria útil per aconseguir suport polític a Europa. 3) Què podria impedir que arribats aquí es negociés una disposició addicional de la Constitució o algun altre instrument polític d'igual rang legal que permetés a Catalunya un finançament similar al del País Basc? El que és possible per a uns ho ha de ser per a altres. 4) No seria aquesta una forma federal de l'Estat tal com defensen alguns partits polítics d'àmbit estatal que l'enuncien però no en defineixen el contingut? L'acord és possible. Cal crear les condicions per fer-lo viable, és a dir, que sigui pitjor el no acord que l'acord.
