El ‘Concerto' a Avinyó

Hem anat a la vila provençal per compartir diades i dinades amb els protagonistes del Concerto a tempo d'umore, i per, gràcies a l'aposta de la productora francesa Monsieur Max –nom del simpàtic promotor–, assistir a la representació de la peça en el llegendari festival que va iniciar Jean Vilar el 1947. L'espectacle l'hem pogut veure a Figueres, Girona, al Teatre Condal de Barcelona...; sabem que és molt atractiu, que ha estat concebut per Jordi Purtí, que és dirigit musicalment per Carles Coll i que és interpretat per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. I hem d'escriure que tornar-lo a veure inserit en el context espectacular d'Avinyó ha resultat sorprenent des d'uns quants punts de vista. Si a casa s'ha representat sempre en teatres grans, convencionals, a la vila del Roine s'oferia en una sala més reduïda (150-200 entrades): el lloc era un espai del col·legi de La Salle, condicionat com a platea. Tenir el públic que toca l'escenari provoca més complicitat –del roce nace el cariño–, de manera que la implicació dels músics actors i l'engrescament dels espectadors s'hi multiplicaven. El resultat, un entusiasme desbordant. En acabar el concert era perfectament visible la satisfacció en les cares dels executants quan anaven a canviar-se i en les dels assistents, que feia un moment es resistien a donar l'espectacle per acabat aplaudint incessantment. Afegim-hi que la peça musical i teatral –les dots histriòniques de tres o quatre músics i del director són indiscutibles– avança amb precisió suïssa, cadència alemanya i, en no dir ningú ni un mot, la universal comprensió està garantida. El Concerto s'ha representat cada dia de juliol a les 9 del vespre i l'afluència de públic ha estat constant, tot i que havia de competir amb cent funcions que s'oferien aquella mateixa hora. Perquè cada dia del festival es representen, entre la primera sessió del matí i la darrera de la nit, a les mateixes hores i llocs –sovint insospitats i amb entrada de pagament–, més de 1.300 actuacions. Enllà del nostre Concerto, els carrers de la que fou seu papal presenten una gran afluència de gentada que ho omple tot, restaurants, bars..., i que s'encanta amb les performances itinerants, i això també és espectacle, aquest gratuït. I tot ve de l'Off Avinyó, és a dir del gran èxit que té l'acollida que des de finals dels setanta la ciutat ofereix a tota classe de representacions enllà de les oficials, que han quedat eclipsades fins al punt que els responsables poden repetir, com en els frenopàtics, que “n'hi ha més a fora que a dins”.