Aigua bona

El balneari de Caldes de Boí acollia fa un mes el congrés internacional sobre peloides, producte integrat per components sòlids (pelòs, en grec, significa fang) i líquids (aigües mineromedicinals). Al segle XIX i bona part del XX hi havia una gran fe universal en els balnearis. Catalunya fou una potència mundial en aquest ram de la indústria que anomenaven “d'atracció de forasters”. L'any 1917 el doctor Roba Bellber va comunicar al Col·legi de Metges que a Catalunya hi havia localitzats 171 indrets amb aigües medicinals. Només 29 posseïen un o més establiments de banys. Hi havia 378 fonts classificades, radicades en 183 municipis. Era un potencial turístic embrionari que podia envigorir la Catalunya engrescada amb el catalanisme, sentimental i alhora racional, que empenyia un projecte nacionalista cada cop més ambiciós, articulant eines de govern incipients, com la Mancomunitat i la Generalitat.

Un dels experts en turisme que anaren per feina fou Antoni Muntanyola, autor d'una obra sistemàtica i exhaustiva, titulada Organització turística de Catalunya. El 1932 la va lliurar a la Generalitat de Catalunya “a manera de contribució patriòtica”, deia ell. Aportava raons de pes a favor dels balnearis. Recolzaven en investigacions científiques que concloïen que les aigües mineromedicinals catalanes eren tant o més bones que les de l'altra banda del Pirineu. Les deus d'unes i altres tenen un origen geològic paral·lel. Muntanyola proposava competir amb els centres termals europeus per captar un corrent turístic que, a més, podien abellir-li altres virtuts de l'oferta catalana: clima benigne, preus raonables, cuina de l'oli i de l'horta, acolliment afable. Calia tenir cura, doncs, dels balnearis i millorar-ne –deia aquell tècnic– “la confortabilitat i la modernitat exigibles”. Era una proposta sectorial enquadrada en una planificació turística estratègica del més ampli abast. Els polítics i els alts funcionaris de la Generalitat republicana es guiaven per uns plans de progrés integral ben travats, contrastats i fonamentats. Bastien estructures d'estat sense dir-ho.