Les tomates i la culpa

Un dels millors relats periodístics que he llegit va ser escrit pel nord-americà John Hersey a la primavera del 1946 després de conversar amb diversos supervivents (hibakusha) de l'explosió de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 6 d'agost del 1945, avui fa 70 anys. El text, que primer va publicar-se a la revista The New Yorker al desembre del 1946 i que s'ha editat en forma de llibre a diversos països amb el títol de la ciutat japonesa, es construeix enllaçant els records dels testimonis d'aquella jornada funesta que forma part dels fets que la humanitat no pot oblidar. Tanmateix, per continuar vivint, part dels supervivents han exercit el dret personal de voler oblidar. I per no patir l'ostracisme, al qual condemnaven els afectats per les radiacions, molts no volien parlar-ne. M'ho ha fet present la lectura d'un reportatge, publicat ahir al diari Libération, sobre alguns supervivents d'Hiroshima. Tots eren nens quan va esclatar la bomba. Una es diu Akemi Masuda i tenia 5 anys.

Fa tres anys, un metge va dignosticar a Akemi Masuda un hipotiroïdisme considerant que potser era una conseqüència retardada del bombardeig atòmic. Ella no li havia dit que és una hibakusha, però el metge ho va descobrir. Tampoc no havia explicat a ningú que, mesos després de l'explosió, va començar a sagnar pel nas i va tenir diarrees. Volia menjar neu, com si es cremés, i un dia va vomitar sang. El metge d'aleshores va dir-li a la mare que no creia que la nena sobrevisqués, però ho va fer arrossegant una fatiga crònica. Ella, però, no en parlava. L'hipotiroïdisme va fer que en parlés. De fet, ella no havia oblidat res d'aquell 6 d'agost. Recorda que jugava amb un cosí seu i que, després de veure tres avions que travessaven el cel blau, va anar a la cuina per tallar una tomata i donar-n'hi a la seva germana petita, que cridava de gana. Va tallar la tomata en dues parts desiguals: la grossa seria per a ella i la petita per a la germana. Aleshores va esclatar la bomba i va pensar que era un càstig per no haver estat igualitària. Mai més no ha pogut menjar tomates.