Revolució

Les revolucions no es programen amb antelació. Ningú no pot saber quan arriben. Només la que afecta els homes en la quarantena, i ni tan sols aquesta es pot predir per on petarà la cosa. L'Estat espanyol fa gairebé quaranta anys que està immers en una represa democràtica, i els catalans hem començat una revolució d'una força i consistència inesperada fins i tot per als que fa anys i panys que la promouen i esperen i que els ha costat pair que finalment sigui algú tan poc revolucionari com Artur Mas el que hagi acabat traient el tap que ha desembussat i donat via lliure a les aspiracions reprimides del que sembla ser –deixem que ho diguin els electors d'aquí a unes setmanes– una majoria de catalans.

Aquesta revolució tan pacífica i tan de classe mitjana és d'aparença tan subtil que des de l'Estat no s'han adonat del clima prerevolucionari, ni tan sols quan el president Montilla hi va anar a advertir-los de la desafecció dels catalans. Mentre que altres pobles esclaten en rampells d'ira i en violències caòtiques, aquí, tan donats a la caseta i l'hortet i la botiga i al mal que no vol soroll, simplement ens desafectem, cosa que devia fer una mica de riure als organismes de l'Estat, fins que a última hora han descobert que no hi ha cosa més tenaç, decidida i resolta que un desafectat a qui se li riuen dels desafectes a la cara.

Ahir, en plena canícula estival,
mentre els telenotícies espanyols exposaven les advertències de divisió i
les plagues bíbliques que afectaran
els catalans si voten de forma equivocada, les platges tenien el bullici familiar de sempre, les terrasses dels bars s'omplien de clientela fent vermuts,
cafès, llimonades i gintònics i conversant en idiomes ben diversos, i les ciutats mantenien l'activitat plàcida d'agost. A menys de dos mesos del
clímax d'una revolució que segons alguns significarà l'obertura del terra cap als abismes infernals, el clima que es viu als carrers és el d'un país amb estudiants de vacances i oficinistes de 8 a 3, amb la tranquil·litat que tot es resumirà finalment en acords al Parlament, decrets d'aquells històrics, uns paràgrafs al DOGC, un nou horitzó lliure al davant, i que aquesta haurà estat la nostra revolució.