Argumentaris anticonsultes

Segons sembla, circulen argumentaris anticonsultes. No n'he tingut cap entre les mans, però m'han assegurat que des dels aparells dels partits n'envien als militants, simpatitzants i càrrecs. I m'ho crec. N'hi ha de dues menes. Hi ha els partits que necessiten un únic argument: l'autodeterminació no cap a la Constitució. I no se'n parli més. És un argument que s'empara en el dret positiu i en la legalitat vigent espanyola. Però per als partidaris de l'autodeterminació, aquest argument tan concret no ha de fer por. Justament es vol fer una consulta autodeterminista per sortir de l'àmbit de la Constitució Espanyola, no per caber-hi. És a dir, que el dret a l'autodeterminació es vol exercir per obrir un nou àmbit constitucional, el de l'Estat de Catalunya. I no se'n parli més. També hi ha els partits que han de fer equilibris per argumentar contra les consultes. I han començat a vehicular arguments metafòrics. Són divertits. Un dels arguments anticonsultes més usat és el de «les aventures impossibles», també dit «dels horitzons infinits». Aquests arguments els he sentit a Montilla, però em penso que han sortit de la ploma d'Iceta. Són arguments que es contradiuen d'arrel amb l'esperit emprenedor que caracteritza els catalans.

Un altre dels arguments és el que diu que «ara és l'hora de sortir de la crisi econòmica i no és l'hora de fer invents». Aquest és un argument demagògic al màxim, sobretot en boca d'aquells que ens han fet entrar en la crisi. L'autèntic «invent» és l'Estat espanyol, a la cua de la sortida de la crisi econòmica. I encara dos arguments més contra les consultes són excuses de mal pagador. L'un diu que «els catalans hem de treballar per allò que ens uneix i no per allò que ens divideix». El trobo d'un perfil democràtic baixíssim. Esmicola tota la teoria del pluralisme. Per què no se l'apliquen el PSC i CiU a si mateixos? Seria una bona manera de treballar per allò que els uneix i no per allò que els divideix. O per què no s'uneixen el Barça i l'Espanyol en lloc d'anar dividits? O per què no s'uneixen les patronals i els sindicats? O les dones i els homes. Resulta que els únics que han de renunciar a ser com són, per unir i no dividir, són els autodeterministes. Es veu que la independència de Catalunya divideix i la independència d'Espanya uneix. El darrer dels arguments contra les consultes que s'està vehiculant aquests dies té a veure amb «la derrota». Catalunya necessita èxits i no derrotes, diuen. Hi estic d'acord. L'important és participar, com bé sap el comitè organitzador de Madrid 2016.